Beatritz de Dia
De Viquipèdia
Beatritz de Dia, coneguda com a Comtessa de Dia (finals del segle XII - mitjans del segle XIII) fou una trovadora occitana de la qual n'han pervingut alguns poemes, però de la seva vida se'n sap molt poc, ja que no són diversos els personatges històrics documentats que podrien correspondre a aquesta trobadora[1].
Fou filla del Comte Isoard II de Dia, una ciutat sobre el riu Drome, en el comtat de Provença. I fou esposa de Guillem o Gilhem de Poitiers o Peiteu, comte de Viennois, tot i que sembla ser que estava enamorada de Riambau D'Aurenja.
Taula de continguts |
[edita] Obres conegudes
- "A chantar m'er de so q'ieu non volria"
- "Ab joi et ab joven m'apais"
- "Estat ai en greu cossirier"
[edita] "A chantar m'er de so qu'eu no volria"
La seva cançó "A chantar m'er de so qu'eu no volria", és l'única peça trovadoresca d'autoria femenina la música de la qual sobreviu intacta.[2]
Aquesta és la transcripció moderna de la cançó. El text en llengua provençal:
[edita] Les trobairitz
A l'edat mitjana es desenvolupa a l'interior dels castells una cultura de música, poesia i joc especialment rica a Occitània. Destacà un bon nombre de trobadors que feien composicions poeticomusicals en que l'amor era, gairebé sempre, el tema central. La història, però, ha oblidat un bon nombre de poetesses occitanes d'aquell segle, conegudes com a trobairitz, i que han deixat poesies amoroses que sorprenen pel seu realisme i les referències directes a l'amor carnal.
Així, la idea de que l'amor cortés expressava un sentiment platónic no és del tot certa, doncs les cançons de les trobairitz eren ben explícites, com per exemple aquest poema de Beatritz de Dia, que parla sense embuts:
-
- Bé voldría mon cavaller
- tenir un vespre en els meus braços nu,
- que ell es tingués per feliç
- sols que li fes de coixí...
- Bell amic amable i bo,
- quan us tindré en el meu poder?
- i que jagués amb vós un vespre
- que us donés un bes amorós.
- Sapigueu que tindria un gran desig
- que us tingués en lloc del marit.
- Tan sols que em concedíssiu
- de fer tot el que jo voldria.
- Bé voldría mon cavaller
