Beatrice Portinari
De Viquipèdia
Beatrice Portinari, anomenada també Bice, (1266 - 8 de juny de 1290), és, segons alguns crítics literaris, la figura històrica rere el personatge dantesc de Beatrice.
Va ser la dona que va estimar Dante Alighieri i la musa que el va inspirar. També s'explica que el poeta només la va veure una vegada i ni tan sols li va parlar. Una altra versió és que la va inventar per complet.
Pel que afirmen alguns historiadors, Beatrice podria ser la filla de Folco Portinari da Portico di Romagna, que, en mudar-se a Florència, va viure en una casa propera a la de Dante i va tenir sis filles (una d'elles casada amb un tal Simone de Bardi). La família Portinari era molt rica i important i Folco va tenir el mèrit de fundar el que avui roman l'hospital principal del centre de la capital toscana, l'Ospedale di Santa Maria Nuova.
Els espais i els temps de la vida d'aquesta jove corresponen amb el que Dante n'escriu a la Vida nova: per tant, es considera que va néixer el 1266 i que Dante la va veure per primera vegada quan ella tenia 8 anys i ell n'havia fet 9. Després de casar-se amb el banquer Simone dei Bardi el 1287, se suposa també que va morir el 1290, amb només vint-i-quatre anys. El sepulcre es troba a la petita església de Santa Margherita dei Cerchi, prop de l'edifici que avui dia acull el museu Casa di Dante.
En morir Beatrice, Dante, desesperat, va estudiar filosofia i va trobar refugi en la lectura dels textos llatins, escrits per homes que, com ell, havien perdut una persona estimada. La fi de la crisi del poeta coincideix amb la composició de la Vida nova.
