Batalla d'Argentoratum

De Viquipèdia

Batalla d'Argentoratum
Guerres romano-alamàniques
Data	357 dC
Localitat	Argentoratum (Estrasburg)
Resultat	Victòria romana
{{{mapa}}}
Bàndols Alamans Imperi Romà Comandants Chnodomarus Julià l'Apòstata Forces ~35.000 ~13.000 Baixes ~6.000 morts ~2.000 ofegats 247 morts ~1.000 ferits
Batalla anterior Batalla posterior Batalla de Reims (356) Batalla de Solicinum

La batalla d'Argentoratum o batalla d'Estrasburg fou una batalla lliurada el 357 entre les forces romanes comandades per Julià l'Apòstata i diversos grups d'alamans, comandats pel cabdill Chnodomarus.

Taula de continguts 1 Campanyes contra els alamans 2 La batalla 3 Ordre de batalla 3.1 Ordre de batalla de l'exèrcit romà 4 Notes i referències

[edita] Campanyes contra els alamans

Durant el regnat de l'emperador Constant, i després de l'usurpació de Magnenci i de Silvà a la Gàl·lia, Constant nomenà caesar^[1] a Julià (el futur emperador) i l'envià a la zona del Rin per intentar contrarrestar les contínues incursions de francs i alamans a la zona.

Després d'una primera campanya l'any 356, de resultats poc encoratjadors, Julià encetà la campanya del 357 amb accions més decidides que li donaren algunes victòries. Nogensmenys un altre exèrcit situat més al sud, enviat per Constant i comandat pel magister peditum Barbaci fou derrotat pels alamans. Ara Julià s'enfrontava a una força molt nombrosa (segons Ammià Marcel·lí, de 35.000 homes)^[2], mentre que les forces pròpies no devien superar els 13.000 efectius (entre els quals 3.000 de cavalleria amb una força de catafractes). Aquesta força es dirigí cap a la zona d'Argentoratum (actual Estrasburg) i Julià decidí presentar batalla.

[edita] La batalla

Les dues forces es trobaren en una zona elevada a prop del Rin. Segons Ammià Marcel·lí els alamans estaven formats en diferents grups, cada un en forma de cuneus, és a dir, en forma aproximadament triangular. Aquesta disposició estava causada probablement per la minoria de guerrers més entusiastes avançant-se respecte a la majoria, més que no per cap disposició tàctica^[3]. A la dreta dels alamans es trobava una zona d'aiguamolls i per això la cavalleria romana es disposà tota al flanc dret; els alamans respongueren concentrant també la seva cavalleria al flanc esquerre, de manera que les dues cavalleries es trobaven enfrontades.

Els romans iniciaren l'avenç, però amb el comandant del flanc esquerre romà insegur, tota la línia s'aturà i es creà un dels moment d'interrupció tan habituals en les batalles de l'antiguitat. Finalment els dos exèrcits s'acostaren fins a una distància de tir i començà un intercanvi de javelines i fletxes. Llavors els alamans iniciaren una càrrega, que entrà en contacte amb els alamans en primer lloc a al zona de la cavalleria; després d'una estona de lluita la cavalleria romana començà a fugir, però Julià aconseguí reorganitzar-la i frenar els cavallers germànics. Mentrestant a la zona central la infanteria auxiliar romana, situada a la primera línia es trencà, però a la segona línia, la legió Primani aguantà i gradualment forçà els germànics cap enrere. Enfrontats a aquesta nova resistència, de sobte la moral alamana es trencà i començà una fugida cap al riu. La infanteria romana els perseguí, tot i que Julià i els seus legats s'ocuparen d'evitar que els perseguidors intentessin travessar el riu.

Julià havia guanyat la batalla i féu construir ràpidament un campament. Les tropes aclamaren Julià com a augustus, fet que obligà a aquest a refusar-ho i declarar la seva lleialtat a Constant. Després de la batalla Julià decidí creuar el Rin i fer una expedició de càstig contra els alamans i a finals d la tardor es retirà als campaments d'hivern.

[edita] Ordre de batalla

[edita] Ordre de batalla de l'exèrcit romà

• Legiones Palatinae (infanteria d'elit)
  • Primani
• Auxilia Palatina (infanteria auxiliar veterana)
  • Batavii
  • Brachiati
  • Cornuti
  • Regii (?)
• Auxilia
  • Heruli
  • Petulantes
  • Sagitarii
• Clibanarii (catafractes)

[edita] Notes i referències