Batalló de Sant Patrici
De Viquipèdia
El Batalló de Sant Patrici fou un batalló mexicà integrat per ex militars nord-americans, principalment d'origen irlandès i d'altres països catòlics europeus, que van desertar i van unir-se a l'exèrcit mexicà abans i durant la Guerra Estats Units-Mèxic de 1846-1848. Els integrants del batalló són coneguts com a San Patricios.
No se sap amb precisió la història dels integrants abans del seu reclutament. La llegenda popular diu que els militars, sota l'exèrcit nord-americà, havien rebut càstigs severs per haver intentat entrar al territori mexicà per assitir a missa i havien estat objecte d'altres pràctiques de discriminció religiosa. Amb el començament de la guerra, més militars catòlics van desertar, per causa del vandalisme del qual eren objecte les esglésies en territori mexicà per part dels oficials de l'exèrcit. L'exèrcit mexicà, per contra, va reclutar catòlics nord-americans caracteritzant la guerra com una guerra entre protestants i catòlics, i oferint terres als que s'hi integressin.
El batalló va lliutar com a unitat de l'exèrcit mexicà en la Batalla de Monterrey, (21 de setembre, 1846), sota el comandament de Jon Riley, un immigrant irlandès. Després de la batalla, el batalló va créixer en nombre, a 800 soldats. Malgrat la seva extraordinària capacitat en l'artilleria, el batalló va formar part de la infanteria segons les ordres del President mexicà Antonio López de Santa Anna. Com a unitat de la infanteria, van lliutar en la Batalla de Cerro Gordo. Atès que alguns dels desertors sabien que rebrien la pena capital si eren capturats pels nord-americans van amenaçar les forces mexicanas amb "foc amic" si es retiraven. En la Batalla de Churubusco (20 d'agost, 1847), van ser derrotats devant les forces nord-americans i Jon Riley va ser capturat. Els supervivents es van re-integrar, per lluitar en la Batalla de la ciutat de Mèxic. Després de la caiguda de la ciutat i la derrota mexicana, molts van ser capturats.
Els San Patricios capturats van rebre càstigs severs ja que van causar les baixes més nombroses de l'exèrcit nord-americà durant la guerra. Els que van desertar de l'exèrcit nord-americà abans del començament de la guerra (entre d'ells Jon Riley), van ser sentenciats a treballs forçats. Els que havien desertat després de la declaració de guerra, van ser condemants a mort, penjats en massa fora del Castell de Chapultepec (aleshores el centre militar mexicà). Per ordres del general Winfield Scott, havien de ser executat tan bon punt la bandera nord-americana s'hissés enlloc de la bandera mexicana sobre el Castell.
Se sap molt poc de la vida del supervivents. Alguns d'ells van rebre les terres promeses pel govern mexicà, on es van establir permanentment. Per commemorar el suport dels irlandesos a Mèxic, el carrer del monestir de Santa Maria de Churubusco de la ciutat de Mèxic va ser reanomenat "Màrtirs Irlandesos". A més, el Batalló de Sant Patrici és commemorat el 12 de setembre, l'aniversari de les primeres execucions, i la diada de Sant Patrici. A la ciutat natal de Riley, a Irlanda, oneja la bandera mexicana, en honor al batalló.
