Barret frigi
De Viquipèdia
La barret frigi és una espècie de caputxa, de forma gairebé cònica però amb la punta corbada, confeccionat habitualment amb llana o feltre.
Aquesta peça ha tingut una estranya història. Suposadament, el seu origen es troba en la regió de Frígia, Àsia Menor, en l'actual Turquia. En el art grec del període hel·lenístic apareix com abillament característic dels orientals. És un dels atributs del déu Mitra, o Mitras, en el culte de possible origen iranià conegut com a mitraisme.
En època romana, la gorra frígia (anomenada pileus) era el distintiu dels lliberts. Va Ser utilitzat també simbòlicament pels assassins de Juli César. Tal vegada per aquesta raó, durant la Independència d'Estats Units i la Revolució Francesa va ser adoptat com símbol de la llibertat.
En un mosaic bizantí de l'església de Sant Apolinar el Nou (segle VI), en Ràvena, els mags d'Orient que acudeixen a adorar a Jesús duen sengles capells frigis.
En el segle XIX, el capell frigi es consagra definitivament com símbol internacional de la llibertat i el republicanisme. Ho duu l'al·legoria de la Llibertat que apareix guiant al poble en el conegut quadre de Delacroix, de 1830. Marianne, personificació de la República Francesa, es presenta està tocada també amb un capell frigi. Durant els segles XIX i XX ha estat utilitzat com símbol en diverses repúbliques.
En l'actualitat figura, com símbol de la llibertat, en l'escut de diverses nacions llatinoamericanes, com a l'Argentina, Bolívia, Colòmbia, Cuba, Haití, Nicaragua, El Salvador i Paraguai, així com escuts de províncies argentines actuals.
S'ha pensat que la barretina catalana pot tenir el seu origen en el capell frigi, ja que la seva forma és pràcticament idèntica.
El capell que duen Santa Claus o el Papà Noel (figures basada en San Nicolás de Bari, bisbe de Mira, a Licia, Àsia Menor, que va morir cap a l'any 350) podria ser també una derivació del capell frigi (segons altres autors, el capell de Santa Claus procedeix de la mitra dels bisbes).
