Banda crítica
De Viquipèdia
Una banda crítica és l'ample de banda d'un soroll que emmascara a un to a partir del qual, si s'augmenta, no s'aprecia que l'efecte d'emmascarament freqüencial augmenti.
Suposem que un soroll de banda molt estreta emmascara a un to pur i que la freqüència central d'aquest to coincideix amb la central de l'espectre de soroll. Si augmentem l'ample de banda del soroll s'arriba a una certa amplada a partir de la qual deixa de percebre's l'augment de l'efecte d'emmascarament. Aquesta amplada seria la banda crítica i la seva existència significa que tant sols l'energia pròxima a la freqüència del to emmascarat contribueix de manera significativa al seu emmascarament. Aquest fenomen permet explicar-ne d'altres com la sonoritat.
Segons un estudi de Zwicker, una banda crítica correspon a una distància de l’ordre de 1,3 mm sobre la membrana basilar i el seu ample de banda s’aproxima a la d’un filtre passabanda de 1/3 d’octava, en particular a partir de la freqüència de 250 Hz.
Un filtre passabanda de 1/3 d’octava d’ample de banda es un filtre que verifica que les seves freqüències de tall compleixen la relació:
La freqüència de tall és la freqüència per la qual el filtre presenta una atenuació de 3 dB respecte a la banda passant.
Podriem dir que en conseqüència, l'oïda humana actua com una sèrie de filtres en paral·lel de 1/3 d'octava, cosa que s'utilitza en mesures de sonoritat juntament amb les corbes isofòniques per modelar la percepció dels sons de l'oïda humana. És el que s'anomena xarxes de ponderació on la més usual és l'A, tot i que també existeixen la B,la C i la D. Aquesta última destinada a medicions àcústiques en l'àmbit de l'aeronàutica.
Banda crítica | F.Baixa | F.Alta | Ample de banda |
---|---|---|---|
0 | 0 | 100 | 100 |
1 | 100 | 200 | 100 |
3 | 300 | 400 | 100 |
4 | 400 | 510 | 110 |
5 | 510 | 630 | 120 |
6 | 630 | 770 | 140 |
7 | 770 | 920 | 150 |
8 | 920 | 1080 | 160 |
9 | 1080 | 1270 | 190 |
10 | 1270 | 1480 | 210 |
11 | 1480 | 1720 | 240 |
12 | 1720 | 2000 | 280 |
13 | 200 | 2320 | 320 |
14 | 2320 | 2700 | 380 |
15 | 2700 | 3150 | 450 |
16 | 3150 | 3700 | 550 |
17 | 3700 | 4400 | 700 |
18 | 4400 | 5300 | 900 |
19 | 5300 | 6400 | 1100 |
20 | 6400 | 7700 | 1300 |
21 | 7700 | 9500 | 1800 |
22 | 9500 | 12000 | 2500 |
23 | 12000 | 15500 | 3500 |
24 | 15500 | 22050 | 6550 |
Observant la taula anterior podem veure que gairebé tres quartes parts de les bandes crítiques es troben situades per sota dels 5kHz. Aquest fet indica que l'oïda humana percep més informació de les baixes freqüències que de les altes. En concret, presenta una major sensibilitat al voltant dels 4kHz.
Un altre aspecte que cal tenir en compte és que com més bandes crítiques exciti un so, és a dir, com més ample de banda tingui aquest, més sonoritat ens produirà. En altres paraules, un so que exciti més bandes crítiques que un altre (amb més ample de banda) té moltes possibilitats de produir-nos una mayor sonoritat que un so que n'exciti només una i segur que ens produirà una major sonoritat que un to pur, per molt que aquest tingui un nivell de pressió sonora molt superior.
Aquest fet és conseqüència directa de que un so amb més ample de banda excita a més cel·lules cil·liades.