[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Ball de Sant Ferriol - Viquipèdia

Ball de Sant Ferriol

De Viquipèdia

El Ball de Sant Ferriol és una dansa coneguda arreu de Catalunya i que és cantada i ballada des de molt antic, sobretot en ambients agrícoles.

Va unida a una llegenda, la de sant Ferriol:

Ferriol era capità d'una quadrilla de lladres, que es reunien després de cada robatori a la taverna i acabaven ben torrats, fent apostes a veure qui podia sostenir l'equilibri fent uns quants passos de ball. Al cap de molt temps, Ferriol va voler canviar de vida i intentà fer canviar i convertir també la seva trepa, però, a més de no aconseguir-ho, li va costar la mort. El van enterrar sota una bóta de vi de la taverna, que, des de llavors, no es buidava mai, i és que, sant Ferriol, en un acte miraculós, tocava amb el dit la bóta. D'aquí la dita de “la Bóta de Sant Ferriol, que no s'acaba mai”.

A Besalú es venera una relíquia del sant i per la seva festa es celebrava un aplec on es ballava molt esbojarradament.

Taula de continguts

[edita] Punts de dansa i figures

  • Galop
  • Gir, postures i moviments contraris.

[edita] Posició inicial

Dos rengles encarats per parelles, tots amb la mà esquerra a la cintura i el braç dret enlaire amb el dit índex estirat (o bé en cercles concèntrics de parelles encarades).

[edita] Moviment i evolució

El ball es desenvolupa a mode de rondó, on s'anirà alternant la primera part (AA´), sempre igual (excepte l'última nota (compàs 8), que fa d'enllaç i indica les noves postures), amb la segona (BB´), que anirà variant les postures.

En la primera frase musical (AA´) tots fan una volta fent galop sobre ells mateixos en sentit contrari a les agulles del rellotge i queden de nou encarats, però el noi agenollat i la noia de puntetes (compàs 8) i resten immòbils durant el transcurs de la frase B i B´, excepte al començament de cada dos compassos (compàs 10, 12, 14), que aniran alternant el moviment contrari per romandre altre cop quiets; en els dos darrers compassos (15 i 16), aquesta alternança s'accelera a ritme de negres, i en l'últim moviment (16) quedarà la parella dreta amb el braç enlaire i el dit índex amunt, preparant-se per reprendre la primera part.

Les següents evolucions de la part B són:

  • Un girat d'esquena a la parella i aquesta fent una petita torsió acostant-se a aquell.
  • Un obre els braços i l'altra els encreua sobre el pit.
  • Un li pica les galtes a l'altre i aquest pica amb les mans.
  • Encaixen les mans.

[edita] Anàlisi

Era un pastor que en tenia tres ovelles,
era un pastor que tenia un penelló.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Jo i el pastor, que vivíem d’amoretes;
jo i el pastor, que vivíem de l’amor.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Tots en tenim, de picor i de pessigolles;
tots en tenim, si som vius i no ens morim.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Bé pots ballar si no tens pa i botifarra,
bé pots ballar si no tens per manducar.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

No en tastaràs, des del nas fins a la boca;
no en tastaràs, de la boca fins al nas.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Quantes n’hi ha, que a mi em donen desfici;
quantes n’hi ha, que m'hi voldria casar.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

  • Autors de la música: TRADICIONAL CATALANA
  • Edats: cicle mitjà de primària
  • Mètrica: binari simple
  • Compàs: 2/4 (u/t negra , u/c blanca)
  • Tonalitat: Fa Major
  • Veus: 1 (Àmbit: fa3 a re4, Tònica: Fa, Mode: M)
  • Estructura: A A' B B'
  • Compassos: 16

[edita] Bibliografia

  • LLIBRE DE CANÇONS - CRESTOMATIA DE CANÇONS TRADICIONALS CATALANES

Edició amb les melodies i els textos íntegres, revisats i comentats a cura de Joaquim Maideu i Puig. EUMO Editorial.Biblioteca dels Estudis Universitaris de Vic. Primera edició: novembre de 1992.585 p. 19,5 x 28 cm.ISBN: 84-7602-319-7

  • Cançons populars i tradicionals a l'escola. Editat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

[edita] Enllaços externs