Ball Pag??s
De Viquip??dia
El Ball Pag??s ??s el ball t??pic de les Piti??ses. Es tracta d'un conjunt de danses tradicionals ballades al camp d'Eivissa i Formentera, motiu pel qual se l'anomena "pag??s". De fet, a Eivissa s'anomena pag??s a tot all?? que fa refer??ncia a Fora Vila, a tot el m??n fora de la capital.
Taula de continguts |
[edita] Caracter??stiques
El Ball Pag??s es caracteritza per la gran difer??ncia entre l'home i la dona, on ??s l'home qui fa tot el desgast f??sic mentre la dona mostra actitud submissa. L'home normalment gira al voltant de la dona, a qui no pot donar l'esquena. El Ball Pag??s tamb?? pot recordar als rituals de festeig d'algunes esp??cies animals. L'origen del ball no es sap en una total certesa, per?? es creu que ??s molt antic per la seva est??tica i els ritmes de la m??sica, amb molta percussi??. Actualment noo s'assembla a cap ball de les altres illes o la resta de la Corona d'Arag??. Tot i que es sap que havien estat unes dances presents en la Corona d'Arag?? al llarg de l'Edat Mitjana com b?? ho demostren alguns frescs g??tics on apareixen sonadors sonant fla??tes iguals a les piti??ses. La m??sica del Ball Pag??s es realitza amb el tambor, la fla??ta (quan es fa refer??ncia al Ball Pag??s es conserva la pron??ncia medieval), l??espas?? i les castanyoles, que s??n d'un tamany considerable, normalment de 15 cent??metres de llarg per 8cm d'ample i 4 de gruix. El tambor, la fla??ta i l??espas?? les fa sonar el sonador. Cada ballador du castanyoles i les fa sonar quan no balla ell i sovint quan ??s ell qui balla. Durant el Ball Pag??s es du el vestit de modar tradicional de les Piti??ses.
Fins els anys trenta del S. XX el Ball Pag??s era ben viu, es feien ballades a les cases pageses amb motiu de les principals festes familiars (com les matances), a les bodes, a totes les festes de poble o a festes a pous. Els anys trenta s'estronca el mode de vida tradicional del camp de les Piti??ses i el Ball Pag??s, considerat despectivament poc menys que de salvatges, es deixa anar durant unes d??cades fins l'??poca de la Transici??, que es recupera ja amb caire folkl??ric com a element cultural aut??cton. Avui dia cada poble t?? la seva colla de Ball Pag??s i es fan ballades a totes les festes patronals o civils (com el dia de Balears) i se'n poden veure a bodes a la sortida de missa. A m??s, tamb?? s'han anat recuperant les festes de pou.
En l'est??tica dels balladors ??s ben usual trobar-hi conservada la t??pica barretina vermella, pe??a clau que ha servit per saber on comen??ar a buscar els origens de les dances piti??ses. Les dones porten una "emprendada" que no ??s m??s que tota una col??lecci?? de collarets, ef??gies i creus d'or que omple tot el pit de la dona.
[edita] Les danses
Hi ha b??sicament tres danses en el Ball Pag??s: sa curta, sa llarga i ses nou (o dotze) rodades.
[edita] Sa curta
Es tracta d'un ball de m??s curta durada i m??s suau, de tal manera que tradicionalment era el que ballaven les persones majors. Normalment encetava les ballades. A sa curta balla una ??nica parella. La dona fa petits cercles amb passes curtes, les mans agafant la gonella i la vista a terra, mentre l'home la segueix fent bots curts, de poca al??ada, sempre de cara a ella i de vegades sonant les castanyoles. L??espas?? no es sol fer servir amb sa curta.
[edita] Sa llarga
Sa llarga ??s el principal ball, el Ball Pag??s per antonom??sia. ??s un ball de m??s llarga durada i que du molt m??s desgast f??sic a l'home, que fa grans bots i s'acosta i s'allunya de la dona, si b?? mai no se'n pot separar gaire, ni li pot donar l'esquena i tampoc li pot entorpir el pas. En aquest ball les difer??ncies entre home i dona s??n m??s marcades que en els altres. La dona descriu petits semicercles en el sentit de les agulles del rellotge fent passes curtes i r??pides. Acabat el semicercle torna al punt d'inici sempre donant la cara a l'home. La dona du una m?? pin??ant la gonella i aixecant-la lleugerament d'un costat, mentre l'altra l'agafa de m??s avall aferrada al cos. En tot moment t?? la mirada baixa. L'home bota al voltant de la dona, fent grans salts al ritme de la m??sica. Els salts es fan amb les cames juntes i alternant una i altra cama. En alguns bots es salta amb una cama i l'altra s'aixeca estirada a gran al??ada, tant com es pugui, sovint a l'al??ada del cap. Els bra??os estan normalment aferrats al cos, estirats, si b?? de tant en tant passa un bra?? uns cent??metres per sobre del cap de la dona. Tamb?? pot sonar les castanyoles. Si no les sona, els bra??os es solen portar a l'esquena. Al final del ball l'home fa una cortesia a la dona, tocant amb el genoll dret a terra. En fer-ho, la m??sica s'acaba, aix?? que la ballada no t?? una durada preestablerta, sin?? que ??s el ballador en fer la cortesia qui indica quan vol acabar. Nom??s es conserva una ??nica sonada per acompanyar sa llarga, que es va repetint. A sa llarga s?? es sol emprar l??espas?? en la m??sica. Els bots concrets no estan predeterminats, aix?? que actualment han aparegut diverses modalitats a les diferents colles de les Piti??ses.
[edita] Ses nou rodades
Ses nou rodades o ses dotze rodades ??s una dansa on l'home i la dona fan nou o dotze voltes. Al principi fan voltes sim??triques, per?? a partir de la sisena volta (o rodada), quan es troben al centre, s'uneixen amb els bra??os colzats i els avantbra??os mirant cap amunt, l'home amb les castanyoles i la dona amb els cinc dits estirats a la mateixa al??ada com si en port??s. A partir d'aquest moment roden lentament sobre s?? mateixos units pels bra??os, essent aquestos l'eix. En aquest cas l'home no bota, nom??s llisca suaument, de manera que en aquest ball el paper de l'home i el de la dona si ??s molt semblant. Malgrat ser el ball m??s suau la sonada ??s la mateixa que la de sa llarga, per?? m??s lenta.
