Assetjament sexual

De Viquip??dia

L'assetjament sexual inclou una s??rie d'agressions des de mol??sties a abusos seriosos que poden arribar a involucrar activitat sexual. Es considera a l'assetjament sexual com una forma de discriminaci?? il??legal i ??s una forma d'ab??s sexual i psicol??gic.
Per tal que existeixi el delicte contra la llibertat sexual ??s necessari que el comportament assetjador provoqui a la v??ctima una situaci?? molt intimidat??ria, hostil o humiliant.
Ocorre t??picament en el lloc de treball o altres ambients, docent, relaci?? de serveis habituals, on posar objeccions o rebutjar pot tenir conseq????ncies negatives. En la llei d'ocupaci?? d'Estats Units, est?? definit com qualsevol inter??s o comportament sexual inoport?? en el treball, tenint l'efecte de fer el lloc de treball intimidatori o hostil. L'assetjament sexual est?? considerat com una forma de discriminaci?? il??legal i ??s una forma d'ab??s sexual i psicol??gic, en un rang entre lleus transgressions a seriosos abusos. De fet, alguns psic??legs i treballadors socials opinen que l'assetjament sexual sever o cr??nic pot tenir els mateixos efectes psicol??gics en les v??ctimes que la violaci?? o l'agressi?? sexual. La reacci?? violenta i les repres??lies per denunciar l'assetjament sexual poden agreujar m??s els efectes. Per exemple, el 1995, Judith Coflin es va su??cidar despr??s d'un assetjament sexual continuat per part dels seus caps i col??laboradors (la seva fam??lia va ser indemnitzada m??s tard amb 6 milions de d??lars per danys).
La definici?? d'assetjament sexual pot abarcar un ampli ventall, depenent de l'opini?? de cada individu respecte al que ent??n que pugui ser l'assetjament, duent a confusions. El terme fou acotat a la Universitat de Cornell, el 1974. L'assetjament considerat com t??pic ??s el tocament indesitjat entre companys de treball, per?? a m??s engloba els comentaris sexuals, discussions sobre superioritat de sexe, les bromes sexuals, els favors sexuals per a aconseguir altres status laborals, etc..., algunes empreses provoquen als seus empleats (despr??s de con??ixer que un company de treball es va queixar d'assetjament sexual) amb la intenci?? que canvi??n de lloc de treball o ho abandonin, despr??s de con??ixer la capacitat d'aquest treballador, per enveja cap a ell o perqu?? aquesta pla??a est?? prevista per un altre, encara que en ocasions ho fan per a estudiar les seves reaccions.
L'assetjament fora del lloc de treball tamb?? est?? considerat com a forma d'assetjament sexual.
La situaci?? ??s m??s complicada pel fet que la carrera d'un individu pot ser f??cilment destru??da quan aquest es converteix en l'objectiu de l'assetjament sexual, o si aquest ??s acusat d'assetjament. Els empleadors han de ser curosos per a protegir els drets dels quals es queixen i els individus que han estat subjecte de queixes, perqu?? ambd??s poden creure's en posicions vulnerables, i el bon fer o mal fer del cas pot no ser senzill. Aquells que han estat acusats han d'assegurar-se que els seus drets seran completament protegits, i que les acusacions nseran autom??ticament preses com a prova. Tamb?? han de ser aconsellats per a no agafar la q??esti?? pels seus propis mitjans si ells es creuen injustament acusats, i que cap repres??lia sigui vista seriosament, independentment del m??rit de les queixes originals.