Askatasuna
De Viquip??dia
Askatasuna (que significa llibertat en euskera) ??s el nom de dues organitzacions pol??tiques abertzales basques. S??n organitzacions diferents, per?? estan relacionades al pert??nyer ambdues a l'entorn pol??tic-social de Batasuna.
[edita] Askatasuna, el partit pol??tic
El 31 d'agost de 1998 es va inscriure en el registre de partits pol??tics del Ministeri de l'Interior, un partit pol??tic anomenat Askatasuna amb seu a Bilbao. Un mes abans havia estat empresonada la Mesa Nacional d'Herri Batasuna i els seus dirigents temien una possible il??legalitzaci?? d'aquesta formaci?? pol??tica, pel que van inscriure legalment una nova formaci?? pol??tica per a eludir aquesta eventual il??legalitzaci??.
No obstant aix??, poc depu??s, ETA va decretar una treva indefinida, pel que el perill imminent d'il??legalitzaci?? va desapar??ixer; i Herri Batasuna es va presentar a les eleccions auton??miques d'octubre de 1998 sota el paraigua d'una coalici?? anomenada Euskal Herritarrok, pel que el nom d'Askatasuna no es va arribar a utilitzar.
Tres anys despr??s, en maig de 2001, amb una conjuntura diferent, ja que ETA havia tornat a cometre atemptats mortals, Askatasuna s?? es va presentar a les Eleccions Auton??miques del Pa??s Basc en els tres territoris que conformen aquesta comunitat aut??noma. No obstant aix?? en aquesta ocasi?? "va competir", amb altres formacions pol??tiques abertzales com Euskal Herritarrok. En qualsevol cas, Askatasuna a penes va fer campanya i va obtenir un percentatge de vot gaireb?? simb??lic. Un mes m??s tard, al juny de 2001; Askatasuna, Euskal Herritarrok i Herri Batasuna es refundaren en un nou partit pol??tic dit Batasuna, que el mar?? de 2003 va ser proscrit pel tribunal Suprem d'acord a una nova llei de partits pol??tics, que permetia la il??legalitzaci?? d'aquelles formacions pol??tiques que no condemnessin la viol??ncia.
Malgrat la il??legalitzaci?? de Batasuna, Askatasuna segueix figurant en el registre de partits pol??tics i ??s amb car??cter general una formaci?? pol??tica legal; encara que des de 2001 no ha tingut activitat alguna. Aix?? va dur que alguns analistes pol??tics i mitjans de comunicaci?? suggerissin que Askatasuna estava era guardada com una marca pol??tica legal que eventualment podria utilitzar Batasuna per a presentar-se en el futur, encara que aquest extrem no s'ha arribat a produir
[edita] Askatasuna, la successora de les Gestores Pro Amnistia
Les Gestoras Pro-Amnist??a s??n una organitzaci?? nascuda en la d??cada de 1970 (durant els ??ltims anys del franquisme) per a lluitar per la llibertat dels presos pol??tics bascs (fonamentalment membres d'ETA) i per a donar suport als familiars dels presos. Va ser una de les organitzacions que van impulsar el naixement d'Herri Batasuna el 1978. En el sumari contra Herri Batasuna que va dur a terme el jutge Baltasar Garz??n, aquest va arribar a la conclusi?? que les Gestores Pro-Amnistia tenien el control i coordinaci?? del col??lectiu de presos de ETA, aix?? com que realitzaven tamb?? funcions d'apologia del terrorisme (en organitzar actes d'homenatge a membres d'ETA o jornades de lluita en favor dels presos). Aix?? va dur al jutge a considerar a les Gestores com part integrant d'ETA i a considerar-les per tant com organitzaci?? terrorista i a il??legalitzar-les. El 31 d'octubre de 2001 el jutge Garz??n va detenir a diversos dirigents de les Gestores i va bloquejar els seus comptes bancaris. Va ser llavors quan les Gestores es fusionaren amb una organitzaci?? hom??loga basco-francesa i van crear una nova organitzaci?? dita Askatasuna, com mitj?? d'evitar la il??legalitzaci??. No obstant aix??, Askatasuna va ser tamb?? posada fora de la llei i els seus dirigents detinguts i empresonats a principis de 2002.
El 2 de maig de 2002 la Uni?? Europea va incloure a Askatasuna dintre de la llista d'organitzacions terroristes.
