Askatasuna
De Viquipèdia
Askatasuna (que significa llibertat en euskera) és el nom de dues organitzacions polítiques abertzales basques. Són organitzacions diferents, però estan relacionades al pertànyer ambdues a l'entorn polític-social de Batasuna.
[edita] Askatasuna, el partit polític
El 31 d'agost de 1998 es va inscriure en el registre de partits polítics del Ministeri de l'Interior, un partit polític anomenat Askatasuna amb seu a Bilbao. Un mes abans havia estat empresonada la Mesa Nacional d'Herri Batasuna i els seus dirigents temien una possible il·legalització d'aquesta formació política, pel que van inscriure legalment una nova formació política per a eludir aquesta eventual il·legalització.
No obstant això, poc depués, ETA va decretar una treva indefinida, pel que el perill imminent d'il·legalització va desaparèixer; i Herri Batasuna es va presentar a les eleccions autonòmiques d'octubre de 1998 sota el paraigua d'una coalició anomenada Euskal Herritarrok, pel que el nom d'Askatasuna no es va arribar a utilitzar.
Tres anys després, en maig de 2001, amb una conjuntura diferent, ja que ETA havia tornat a cometre atemptats mortals, Askatasuna sí es va presentar a les Eleccions Autonòmiques del País Basc en els tres territoris que conformen aquesta comunitat autònoma. No obstant això en aquesta ocasió "va competir", amb altres formacions polítiques abertzales com Euskal Herritarrok. En qualsevol cas, Askatasuna a penes va fer campanya i va obtenir un percentatge de vot gairebé simbòlic. Un mes més tard, al juny de 2001; Askatasuna, Euskal Herritarrok i Herri Batasuna es refundaren en un nou partit polític dit Batasuna, que el març de 2003 va ser proscrit pel tribunal Suprem d'acord a una nova llei de partits polítics, que permetia la il·legalització d'aquelles formacions polítiques que no condemnessin la violència.
Malgrat la il·legalització de Batasuna, Askatasuna segueix figurant en el registre de partits polítics i és amb caràcter general una formació política legal; encara que des de 2001 no ha tingut activitat alguna. Això va dur que alguns analistes polítics i mitjans de comunicació suggerissin que Askatasuna estava era guardada com una marca política legal que eventualment podria utilitzar Batasuna per a presentar-se en el futur, encara que aquest extrem no s'ha arribat a produir
[edita] Askatasuna, la successora de les Gestores Pro Amnistia
Les Gestoras Pro-Amnistía són una organització nascuda en la dècada de 1970 (durant els últims anys del franquisme) per a lluitar per la llibertat dels presos polítics bascs (fonamentalment membres d'ETA) i per a donar suport als familiars dels presos. Va ser una de les organitzacions que van impulsar el naixement d'Herri Batasuna el 1978. En el sumari contra Herri Batasuna que va dur a terme el jutge Baltasar Garzón, aquest va arribar a la conclusió que les Gestores Pro-Amnistia tenien el control i coordinació del col·lectiu de presos de ETA, així com que realitzaven també funcions d'apologia del terrorisme (en organitzar actes d'homenatge a membres d'ETA o jornades de lluita en favor dels presos). Això va dur al jutge a considerar a les Gestores com part integrant d'ETA i a considerar-les per tant com organització terrorista i a il·legalitzar-les. El 31 d'octubre de 2001 el jutge Garzón va detenir a diversos dirigents de les Gestores i va bloquejar els seus comptes bancaris. Va ser llavors quan les Gestores es fusionaren amb una organització homòloga basco-francesa i van crear una nova organització dita Askatasuna, com mitjà d'evitar la il·legalització. No obstant això, Askatasuna va ser també posada fora de la llei i els seus dirigents detinguts i empresonats a principis de 2002.
El 2 de maig de 2002 la Unió Europea va incloure a Askatasuna dintre de la llista d'organitzacions terroristes.
