Armand de Fluvià i Escorsa
De Viquipèdia
Armand de Fluvià i Escorsa (Barcelona 1931) és un genealogista i heraldista català, fill d'Armand de Fluvià i Vendrell. El 1959 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona però es dedicà a la genealogia i l'heràldica. És membre destacat de l'Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l'Instituto Salazar y Castro del CSIC.
És especialista en genealogies catalanes i en les dinasties dels comtes dels Països Catalans. El 1984 va obtenir el primer premi d'Arenberg de genealogia (1984) i des del 1985 és membre de l'Académie Internationale d'Héraldique . Fou fundador i president (1983-2007) de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària.
Fins el 1969 formà part del secretariat polític de Joan de Borbó, comte de Barcelona, però es decantà per l'independentisme català, de tal manera que el 1979 fou un dels fundadors de Nacionalistes d'Esquerra (Nd'E), i el 1985 de la seva escisió Moviment d'Esquerra Nacionalista (MEN). Ha estat un dels principals impulsors del Front d'Alliberament Gai de Catalunya i és president de l'Institut Lambda. El 1996 va cedir tot el seu fons bibliogràfic i documental a la Generalitat de Catalunya, alhora que s'oposava al canvi de símbols heràldics aprovats per l'ajuntament de Barcelona, i el 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.
[edita] Obres
- Pacte de Joia (1974)
- Diccionari general d'heràldica (1982)
- Els Primitius Comtats i Vescomtats de Catalunya (1989)
- A la recerca dels avantpassats (1995)
- Repertori de grandeses, títols i corporacions nobiliàries de Catalunya (1998)
- El moviment gai a la clandestinitat del franquisme (1970-75) (2003)
