Arcadi Espada

De Viquipèdia

Arcadi Espada.

Arcadi Espada (Barcelona, 1957) és un periodista català.

Taula de continguts

1 Activitat professional
- 1.1 Crítiques al treball periodístic
2 Activitat política
3 Obres
4 Referències
5 Enllaços externs

[edita] Activitat professional

Des de 1977 ha col·laborat en els diaris: Mundo Diario, El Noticiero Universal, La Vanguardia, Diari de Barcelona, El País i, actualment, El Mundo. És professor de Llengua Espanyola en la Facultat de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. La seva bitácora en Internet és una de les més populars de les que es fan a Espanya sobre temes polítics.

Obtingué el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo (2000) i el premi Ciutat de Barcelona de Literatura (per Contra Catalunya) i Espasa d'Assaig 2002 (per Diarios). Entre els seus mestres més benvolguts es troba Josep Pla, al que ha dedicat diverses investigacions sobre la seva vida i obra, inclòs un assaig recent sobre el diari que l'escriptor empordanès va deixar escrit entre 1965 i 1968 i que va ser publicat pòstumament amb el títol Notes per a un diari. En el marc del Congrés Nacional de Periodisme Digital celebrat a Osca el 2005, Arcadi Espada va ser guardonat amb el premi Blasillo de Huesca, ideat per l'humorista gràfic Antonio Fraguas, "Forges".

[edita] Crítiques al treball periodístic

En la seva obra destaca la crítica a moltes diverses modalitats d'escriptura periodística, en el que tenen de contaminació ideològica i traïció a l'objectivitat. Les seves anàlisis li han guanyat les lloances de Rafael Sánchez Ferlosio. Ha tractat també el tema de la fotografia utilitzada en premsa, abastant temes clau com l'enquadrament i l'omissió. En relació a aquest tema el maig de 2003 es va veure embolicat en una gran polèmica per unes opinions crítiques que va efectuar a Diarios pel que fa a una fotografia realitzada pel premi Pulitzer Javier Bauluz^[1]^[2] Aquesta fotografia aparegué al New York Times i tingué gran repercussió mediàtica.^[3]En ella es mostrava una parella de banyistes que, suposadament, es mostraven indiferents davant la presència d'un immigrant mort a la sorra. La fotografia es va utilitzar profusament per a denunciar la suposada «hipocresia d'Occident» davant la immigració, una pràctica que Espada va qualificar de "pulitzers immorals". Espada opinava que la imatge estava presa des d'un angle en el qual quedava exclòs el personal encarregat d'atendre al cadàver, i mitjançant una òptica que reduïa la profunditat de camp aparentant proximitat entre la parella i el cadàver. Bauluz i els testimonis presents en la platja van desmentir aquestes afirmacions i van acusar Espada de no aportar proves. La polèmica que van deslligar les seves opinions i qualificatius sobre el treball de Bauluz va ser gairebé equivalent a la difusió que va tenir la imatge. El Consell de Informació de Catalunya va adoptar per unanimitat una resolució estimant les crítiques d'Espada com a "falses, injustes i sense raó".^[4] Espasa va declinar presentar al·legacions en l'expedient i va seguir mantenint que el fotògraf havia construït un "dispositiu simbòlic imaginari" per a suscitar artificialment una determinada emoció mitjançant la imatge periodística. En opinió d'Espasa, mentre la creativitat és acceptable amb finalitats artístiques, no ho és amb fins informatives si suggereix una mica –la suposada indiferència dels banyistes– que potser mai ha succeït d'aquesta manera.^[5]

[edita] Activitat política

Quant a la seva faceta política, és un dels promotors més coneguts de la plataforma cívica Ciutadans de Catalunya («Ciutadans de Catalunya»), que va promoure la creació d'un partit polític, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, en el que no es va integrar. En aquest sentit, s'ha mostrat molt crític amb el nou estatut per a Catalunya, que va plasmar en el seu Informe sobre la decadència de Catalunya reflectida en el seu estatut, elaborat a partir dels textos previs que, entre el 1 d'octubre i el 10 de novembre de 2005, el periodista va publicar en el seu blog sota el títol genèric de Esfuerzo y melancolía. En temps recents, Espasa ha donat suport activament la creació i vigència del partit Unión, Progreso y Democracia (UPyD), a l'acte de la qual de presentació el 29 de setembre de 2007 en Madrid va assistir.

[edita] Obres

Contra Catalunya (Barcelona, Flor de Viento, 1997) Premio Ciudad de Barcelona;
Samaranch. El deporte del poder (Madrid, Espasa-Calpe, 1999);
Raval: del amor a los niños (Barcelona, Anagrama, 2000). Premio Francisco Cerecedo de Periodismo;
Diarios (Madrid, Espasa-Calpe, 2002). Premio Espasa de Ensayo 2002;
Mens sana in corpore insepulto (Barcelona, Edicions 62, 2002), en catalán, escrito en colaboración con Jaume Boix, recoge sus conversaciones con el doctor Mariano de la Cruz (1921-1999) durante el último año y medio de su vida;
Quintacolumnismo (Madrid, Espasa-Calpe, 2003). Antología de los artículos que Arcadi Espada ha escrito sobre el nacionalismo;
Diarios 2004 (Madrid, Espasa-Calpe, 2005). Reúne las anotaciones realizadas en su blog durante 2004;
Notas para una biografía de Josep Pla (Barcelona, Ediciones Omega, 2005). Analiza y ofrece luz sobre algunos pasajes de un diario poco conocido de Pla, escrito entre 1965 y 1968, y solo publicado hasta ahora en catalán;
Informe sobre la decadencia de Cataluña reflejada en su estatuto (Madrid, Espasa-Calpe, 2006).
Ebro/Orbe (Barcelona, Tentadero, 2007).
El terrorismo y sus etiquetas (Espasa, 2007)