Antonio Romero Ortiz
De Viquipèdia
Antonio Romero Ortiz (Santiago de Compostel·la, 24 de març de 1822- 18 de gener de 1884) fou un polític gallec, ministre d'Ultramar en els gabinets de Zabala i de Sagasta.
Fill del notari Domingo Manuel Romero, i de Rita García Mariño, en 1837 se li concedí el títol de Batxiller en Filosofia i en 1843 aconseguí la llicenciatura de Dret. Romero Ortiz va participar en l'Acadèmia Literària de Santiago durant els seus anys d'estudiant i allí va fundar amb José Rúa Figueroa el periòdic satíric de literatura i costums Santiago y a ellos, que aviat va ser prohibit. Més tard, juntament amb Rúa Figueroa i Antolín Faraldo, va ser editor de la revista El Porvenir, dirigida per Faraldo, que publica una sèrie d'articles que recullen la seva ideologia política i el converteixen en figura cabdal del primer provincialisme gallec. El 13 de març de 1878 fou nomenat ministre d'Ultramar durant els gabinets de Zabala i de Sagasta. Va ser un destacat macó, que va arribar el grau de Sobirà Gran Comendador del Suprem Consell en els anys 1882-1884.
