Antoni de Villarroel i Peláez
De Viquipèdia
Antoni de Villarroel i Peláez (Barcelona, 1656 - Segòvia, 1742) va ser un militar.
Era fill d'un militar benestant, procedent de Vilanova dos Infantes (Galícia), i de mare asturiana. Va ingressar a l'exèrcit, i el 1697 va defensar Barcelona contra els francesos. Enquadrat en l'exèrcit de Felip V, en caure en desgràcia el duc d'Orleans va marxar a Galícia, on es va adherir als aliats. El rei arxiduc Carles III el va nomenar tinent mariscal.
Es va distingir en la batalla de Villaviciosa, on foren derrotades les forces austriacistes i en la tasca ingrata de l'evacuació d'Aragó (1711). Nomenat comandant suprem de les forces catalanes, va organitzar la defensa de Barcelona. Formalitzat el setge de la ciutat pel duc de Pòpuli, que la va bombardejar per atemorir-ne els habitants, Villarroel va fer replicar amb l'artilleria. En el curs de la guerra va haver de vigilar l'estat de les febles defenses de Barcelona. Per rebutjar els assalts parcials que patia la ciutat (agost del 1714), va organitzar, juntament amb Josep Bellver i Balaguer, una sortida ràpida.
Però els atacs felipistes van obrir noves bretxes, fet que va fer decidir Villarroel a convocar un consell de guerra (1 de setembre), a esquena dels consellers de la ciutat, en el qual va suggerir, en vista de l'estat desesperat de les defenses, la conveniència de capitular i d'acceptar l'oferiment del duc de Berwick.
Però Rafael Casanova i els consellers s'hi van oposar, i Villarroel va intentar dimitir. Però, davant l'assalt decisiu de l'11 de setembre, va preparar la seva columna per desallotjar l'enemic del pla d'en Llull, i es va situar al davant per tractar de contrarestar, en un darrer esforç, el densíssim foc de barrera.
Va ser ferit i va quedar fora del combat. Havent caigut ferit també Rafael Casanova, el coronel Ferrer, apoderat del lloctinent de Mallorca, va anar a veure Villarroel. Aquest va exposar que era del parer de capitular abans de la nit, per estalviar a la ciutat el saqueig, la crema i l'assassinat en massa. Aleshores va decidir, sota la seva responsabilitat, de manar que toquessin a capitulació. Malgrat les seguretats donades en aquesta, els vint-i-cinc caps militars de la defensa de Barcelona i el mateix Villarroel, ferit, van ser empresonats.
Va passar al castell d'Alacant, i més tard (1715) al de La Corunya, des d'on va passar al de Segòvia, on va ser alliberat arran de la pau de Viena. Es va quedar a Segòvia i va poder viure gràcies a un retir que li va concedir, fins a la mort, l'emperador Carles VI.
