Anton Sala-Cornadó

De Viquipèdia

Anton Sala-Cornadó (Tàrrega, Urgell 1929) és un poeta i promotor cultural català. Estudià peritatge químic i magisteri. Es donà a conèixer en l'Antologia poètica universitària del 1950, i fou fundador de la revista clandestina científica Ictini a l'Escola Industrial. També participà en les associacions cíviques Centre Lleidetà, la Rosa de Sant Martí i el Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, i ha col·laborat a les revistes Ponent i Saba Poètica, i a les emissores Ràdio 4, Ràdio Associació de Catalunya, Ràdio Avui i Catalunya Ràdio. La seva poesia, diàfana, acolorida, rep influències tant de Joan Maragall i Joan Alcover com de Salvador Espriu. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.

[edita] Obres

• Aquest somni (1956)
• Galopant per la faula (1959)
• Suite pirinenca (1972)
• Nadal, un crit cap a la llibertat. (1978)
• Poemes de l'estaquirot (1979)
• Torno a encendre l'estel (1984)
• La vall dels ecos (1985)
• I finalment el silenci (1988)
• El rostre (1998)
• Obra poètica: obra publicada i inèdita (2000)
• La llum camina de puntetes per la carena (2002)