Antioquia del Meandre

De Viquipèdia

Antioquia del Meandre (Antiocheia ad Maendrum, (Ἀντιόχεια πρὸς Μαιάνδρω), fou una petita ciutat a la vora del Meandre a Cària, prop de la frontera amb Frígia. A aquesta ciutat hi havia un pont que creuava el riu, i el territori dels dos costats era molt fèrtil, però patia alguns terratrèmols. A la vora de la ciutat el riu Mosinos desaiguava al Meandre.

Correspon al lloc de Kuruja, prop de la desembocadura del modern Kara Su. Queden algunes restes de l'antiga ciutat, especialment les muralles de l'acròpoli, el castell, un petit teatre, un estadi, i alguns arcs, voltes i construccions.

Esteve Bizantí diu que el seu nom original fou Pitòpolis (Pythopolis) i el seu nom nou li fou donat per Seleuc I Nicàtor en honor de la seva mare Antioquis. El cònsol Cneus Manlius hi va acampar el 189 aC quan anava contra els gàlates.

Hi va néixer el sofista Diotrephes, que fou mestre de Hibrees de Milasa, el gran retòric.