Antihistamínic

De Viquipèdia

Es coneix com antihistamínics a aquells medicaments que interacciones amb els mecanismes fisilògics de la histamina, normalment es fa servir aquest mot per anomenar principis actius que combateixen els símptomes de les al·lèrgies que precisament originen part dels seus símptomes per una gran alliberació d'histamina i d'altres mediadors cel·lulars per part del sistema inmunològic.

Tot i aquesta vissió clàssica els antihistamínics avui dia s'agrupen en diferents categories segons amb el diferent receptor de la histamina amb el qual interaccionen, ara per ara coneixem els receptors H1, H2, H3.

Els que hi actuen sobre el receptor H1 es fan servir per tractar els símptomes de l'alèrgia, els antagonistes H2 es fan servir com a gastroprotectors i pels H3 encara no s'ha trobat pas cap aplicació terapèutica peró s'està estudiant el seu possible ús en el tractament de l'obessitat.

[edita] Antagonistes del receptor H1

Aquests compostos antagonistzen competitivament el receptor, tenim actualment disponibles dues generacions de fàrmacs d'aquest grup, els de primera generació més antics, els seus efectes no son selectius sobre aquest receptor i també hi actuen sobre d'altres receptors, aquest fet fa que interactuïn amb d'atres mecanismes fisiològics el que acava produint-hi els efectes adversos d'aquests fàrmacs. Més recentment s'han incorporat al vademecum els de segonea generació molt més selectius que els de primera generació, cosa per la qual no produeïxen tants efectes adversos.

El fet de bloqueijar aquests receptors fa que disminueixin la permeabilitat dels capilars sanguinis i per tant la migració de cèl·lules del sistema inmunitari cap a la zona on s'està produint-hi la reacció al·lèrgica, tambè i disminueixen la sensació de prurit i la broncoconstricció. Tenen acció sobre el sistema nerviós central. D'aquí hi destacarem l'acció sedant i hipnòtica (aquesta última més marcada a les etanolamines); aquest efecte pot ésser molests per a la persona que els pren peró pot ésser interessant per emprar-lo en medicaments pensats per a convatir l'imsomni (per exemple la doxilamina, que n'es el principi actiu de Dormidina® i de Duebien®).

Aquests medicaments també es poden emprar per a tractar el vòmit i la cinetosi (com ara passa amb el dimenhidrinat, principi actiu de la Biodramina®).

També hi tenen un efecte antitussigen, tal es el cas de la difenhidramina. Dins dels de primera generació també hi existeixen alguns com es el cas del ketotifen, cetirizida i azatadina que, a més a més de bloqueijar el receptor H1 també hi bloquijen l'alliberament de histamina.

Els antagonistes de segona generació no hi produeixen pas tants efectes adversos ja que tenen molta més selectivitat pel receptor H1, no son capaços d'arribar al sistema nerviós central, amb la qual cosa no hi produeixen sedació ni somnolècia, no tenen efectes anticolinèrgics.

És habitual que se subministrin en complexos que s'empren pel referedat ja que es dóna per fet que els primers símptomes d'un i altre cas es confonen i que d'aquesta manera es reduirà una bona part de les símptomatologies patològiques.

Com a efectes adversos poden provocar somnolència.

Aquest article sobre Farmàcia i Farmacologia és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, pots ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.