Antígona (Salvador Espriu)

De Viquipèdia

Antígona és una peça teatral culta de l'escriptor català Salvador Espriu. Fou escrita el 1939, poc després de l'entrada de les tropes franquistes a la capital catalana, però no fou fins el 1955 que sortí publicada. També fou el 1939 que el pare d'Espriu morí i poc temps abans havia mort el gran amic d'estudis del poeta de Sinera, Bartomeu Rosselló-Pòrcel: tres cops durs per a un escriptor que tenia molts projectes, sobretot l'estudi d'història i llengües antigues i egiptologia, però que s'hagué de resignar a una feina de segona fila.

L'obra reprèn el mite grec d'Antígona, una princesa que es nega admetre que hi ha vencedors i vençuts després de la guerra fraticida entre els seus germans. La nova situació que resulta és que s'han d'honorar els vencedors i esborrar per complert la memòria dels vençuts, que no són altra cosa que traïdors. El que singularitza aquesta peça de les altres Antígones contemporànies és que la tragèdia s'ha de llegir com una conseqüència de la Guerra Civil i no com a resultat de la natura dels homes. El sacrifici d'Antígona té per a ella un sentit: s'ofereix a fi que cessi la maledicció per als seus, per això Espriu mateix es declarava mort civilment desrpés de la guerra, oferia el seu sacrifici per expiar les culpes de la col·lectivitat catalana.

Antígona estableix un discurs didàctic que serà clau en l'evolució posterior de l'obra d'Espriu, ja que a través de la literatura, de l'obra literària, es mostra un discurs cívic i polític adreçat a la col·lectivitat, tal i com farà amb La pell de brau de 1962.