Altiplà andí
De Viquipèdia
L'Altiplà andí, o senzillament l'Altiplà (en espanyol El Altiplano), és una regió natural única de l'Amèrica del Sud, formada per una |planícia per sobre dels 3.000 metres respecte al nivell del mar. Situada a la regió andina, comprèn el nord de Xile, part de Bolívia, el centre i el sud del Perú i el nord-oest de l'Argentina. La seva major extensió es troba repartida entre el Perú i Bolívia i es tracta d'un lloc estratègic per a les comunicacions, ja des de temps remots, com ho van ser els Camins de l'Inca, de l'antic Perú. Aquesta regió també és coneguda com la Puna.
El clima de l'Altiplà, propi de les grans altituds, és hostil i dificulta l'habitabilitat. És de natural molt sec a l'hivern, i molt humit i plujós a l'estiu.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
L'Altiplà Andí es defineix com una zona plana, situada a una gran altitud. Es tracta d'una sèrie de conques tancades per altes serralades, totes amb una alçada superior als 3.000 metres sobre el nivell del mar.
A partir del llac Titicaca, la serralada dels Andes es va eixamplant progressivament cap al sud i deixa unes llargues planícies entre les diferentes serres que la formen. Aquestes planures és el que s'anomena l'Altiplà o la Puna. El nom de Puna també es refereix a les serralades situades als Andes a certa altura.
El nom s'acostuma a utilitzar juntament amb el gentilici de l'estat o la regió que l'inclou: Altiplà Peruà, Altiplà Bolivià, etc.
[edita] Clima
[edita] Vegetació
La flora d'aquesta regió es caracteritza per les plantes de fulla petita, que busquen la mínima evaporació d'aigua. En certes espècies, les fulles s'han transformat en espines de color groguenc, que els donen l'aparença de plantes seques. També hi creixen algunes plantes amb flors i arbustos nans, de profundes arrels.
A l'Altiplà Andí hi podem trobar moltes espècies vegetals. N'hi ha algunes que s'utilitzen com a combustible o com a menjar, com poden ser la tola, la yareta i l'ichu. Aquestes plantes tenen molta importància per a l'home peruà andí, ja que permeten protegir el sòl i les pastures. També són usades en l'agricultura, per emmagatzemar llavors de patata; en la ramaderia, per alimentar als animals camèlids; en la construcció, per aferrar el sostre, i en artesania, per fer cordes, estores, matalassos, barrets i escombres.
[edita] Vegeu també
-
- Història del Perú
- Imperi inca
- Llegendes sobre l'origen de l'Imperi inca
