Ali Shariati
De Viquipèdia
Ali Shariati (persa: علی شريعتی) (3 de desembre de 1933 - 19 de juny de 1977) va ser un sociòleg iranià, bé conegut pels seus treballs en l'àmbit de la sociologia de la religió.
Ali Shariati era fill d'un mestre. Va iniciar estudis de Magisteri en 1950. Durant els seus estudis va col·laborar amb el periòdic de Khorasan, una de les províncies d'Iran. En 1957 va ser detingut juntament amb el seu pare a Mashad per mantenir activitats contra la monarquia iraniana.
En 1959 es va llicenciar en Lletres i va viatjar a França, on va estudiar Història i Sociologia. Allà es va afiliar al Front Nacional d'Alliberament d'Algèria i va conèixer Franz Fanon i la seva obra Pell negra, màscares blanques. Es va doctorar en 1963 en Lletres, en la Universitat de La Sorbona. A l'any següent va tornar a Iran, sent detingut a Bazargan per les autoritats iranianes, que li van acusar d'haver-se involucrat en activitats polítiques subversives durant la seva estada a França.
Shariati va estar empresonat fins 1965. Des d'aquest any, va començar a impartir classes i conferències a Mashad i Teheran. Les seves obres més importants van veure la llum entre 1967 i 1973, any en el qual va anar novament detingut pel règim de Pahlevi, que va prendre al seu pare com ostatge. Van ser alliberats en 1975, si bé a Shariati se li va prohibir tornar a exercir l'ensenyament, publicar llibres o organitzar assemblees. Estaria a més sota estreta vigilància de la policia política estatal, la SAVAK.
En 1977, Ali Shariati, que no acceptava aquestes condicions, va decidir viatjar a Europa. La policia del xa va impedir que la seva dona fora amb ell. El 19 de juny d'aquest mateix any, Shariati va morir a Londres. No s'ha pogut aclarir si va morir per causes naturals o si va ser assassinat per agents de la SAVAK, amb l'ajuda del MI6.
Encara que va ser considerat un màrtir per la revolució de 1979, Shariati va mantenir diferències amb Ruhol·lah Khomeini i amb la idea de l'aiatol·là d'un govern d'ulemes. Els seus debats en l'escola (ershad) Imam Hussein de Teheran amb el clergue Morteza Motahari van marcar la diferència entre un Islam popular i altre jerarquitzat. El sociòleg estava molt influït pels moviments d'alliberament vinculats a la descolonització.
