Alfabet rus
De Viquipèdia
Aquest article necessita traducció. Podeu col·laborar ajudant a traduir-lo. Si l'article roman sense traducció completa durant molt de temps, podrà passar al registre de pàgines per esborrar.
L'alfabet rus modern és una variant de l'alfabet ciríl·lic. S'introduix en l'época del domini del Kievan Rus (un estat medieval dels eslavos de l'est) simultàniament a la seua conversió al cristianisme ( 988 ), si certes restes arqueològiques estan correctament datades.
L'idioma rus s'escriu usant una versió moderna de l'alfabet ciríl·lic que utiliza 33 caràcters.
La següent taula presenta les majúscules, acompanyades amb valors AFI pels sons de cada lletra:
| А /a/ |
Б /b/ |
В /v/ |
Г /g/ |
Д /d/ |
Е /jɛ/ |
Ё /jo/ |
Ж /ʐ/ |
З /z/ |
И /i/ |
Й /j/ |
| К /k/ |
Л /l/ |
М /m/ |
Н /n/ |
О /o/ |
П /p/ |
Р /r/ |
С /s/ |
Т /t/ |
У /u/ |
Ф /f/ |
| Х /x/ |
Ц /ʦ/ |
Ч /ʨ/ |
Ш /ʂ/ |
Щ /ɕː/ |
Ъ /-/ |
Ы [ɨ] |
Ь /◌ʲ/ |
Э /e/ |
Ю /iu/ |
Я /ia/ |
| Majúscula | Minúscula | Nom | Nom antic1 | AFI | Ejemplo | Valor numérico 19 | Método abreviado |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| А | а | а [a] |
азъ [as] |
/a/ | a de cazo | 1 | U+0410 / U+0430 |
| Б | б | бэ [bɛ] |
буки ['bu.kʲɪ] |
/b/ o /bʲ/ | b de Barcelona | - | U+0411 / U+0431 |
| В | в | вэ [vɛ] |
вѣди ['vʲe.dʲɪ] |
/v/ o /vʲ/ | v como en inglés vine | 2 | U+0412 / U+0432 |
| Г | г | гэ [gɛ] |
глаголь [glʌ'golʲ] |
/g/ | g de gato | 3 | U+0413 / U+0433 |
| Д | д | дэ [dɛ] |
добро [də'bro] |
/d/ o /dʲ/ | d de dedo | 4 | U+0414 / U+0434 |
| Е | е4 | е [jɛ] |
есть [jɛstʲ] |
/jɛ/ o / ʲɛ/ | ye como yerro en andaluz | 5 | U+0415 / U+0435 |
| Ё | ё4,7 | ё [jo] |
- | /jo/ o / ʲo/ | yo como en yo | - | U+0401 / U+0451 |
| Ж | ж | жэ [ʐɛ] |
живѣте [ʐɨ'vʲɵ.tʲə] |
/ʐ/ | como la ll del argentino llave, g como en inglés genre (zh) | - | U+0416 / U+0436 |
| З | з | зэ [zɛ] |
земля [zʲɪ'mlʲa] |
/z/ o /zʲ/ | z del inglés zoo | 7 | U+0417 / U+0437 |
| И | и4 | и [i] |
иже ['i.ʐɨ] |
/i/ o / ʲi/ | i de vida | 8 | U+0418 / U+0438 |
| Й | й | и краткое [i 'kra.tkəjɪ] |
и съ краткой [i s 'kra.tkəj] |
/j/ | y como en inglés yes | - | U+0419 / U+0439 |
| К | к | ка [ka] |
како ['ka.kə] |
/k/ o /kʲ/ | k de ka | 20 | U+041A / U+043A |
| Л | л | эль [ɛlʲ] |
люди ['lʲu.dʲɪ] |
/l/ o /lʲ/ | l de lapa | 30 | U+041B / U+043B |
| М | м | эм [ɛm] |
мыслѣте ['mɨ.slʲɪ.tʲɪ] |
/m/ o /mʲ/ | m de mapa | 40 | U+041C / U+043C |
| Н | н | эн [ɛn] |
нашъ [naʂ] |
/n/ o /nʲ/ | n de no | 50 | U+041D / U+043D |
| О | о | o [o] |
онъ [on] |
/o/ | o de ogro | 70 | U+041E / U+043E |
| П | п | пэ [pɛ] |
покой [pʌ'koj] |
/p/ o /pʲ/ | p de peto | 80 | U+041F / U+043F |
| Р | р | эр [ɛr] |
рцы [rʦɨ] |
/r/ o /rʲ/ | r vibrante como en rollo | 100 | U+0420 / U+0440 |
| С | с | эс [ɛs] |
слово ['slo.və] |
/s/ o /sʲ/ | s como en inglés see | 200 | U+0421 / U+0441 |
| Т | т | тэ [tɛ] |
твердо [tvʲɛ.rdə] |
/t/ o /tʲ/ | t de tipo | 300 | U+0422 / U+0442 |
| У | у | у [u] |
укъ [uk] |
/u/ | u del francés como en tu | 400 | U+0423 / U+0443 |
| Ф | ф | фэ [fɛ] |
фертъ [fʲɛrt] |
/f/ o /fʲ/ | f de fuego | 500 | U+0424 / U+0444 |
| Х | х | ха [xa] |
хѣръ [xʲɛr] |
/x/ | h como en inglés house | 600 | U+0425 / U+0445 |
| Ц | ц | це [ʦɛ] |
цы [ʦɨ] |
/ʦ/ | ts como del inglés sits | 900 | U+0426 / U+0446 |
| Ч | ч | че [ʨɛ] |
червь [ʨervʲ] |
/ʨ/ | ch de chiva | 90 | U+0427 / U+0447 |
| Ш | ш | ша [ʂa] |
ша [ʂa] |
/ʂ/ | x de xilofono | - | U+0428 / U+0448 |
| Щ | щ | ща [ɕːa] |
ща [ɕtɕa] |
/ɕː/ | x como en gallego xosé | - | U+0429 / U+0449 |
| Ъ | ъ | твёрдый знак ['tvʲо.rdəj 'znak] |
еръ [jer]; Yer |
Note2 | - | - | U+042A / U+044A |
| Ы | ы | ы [ɨ] |
еры ['jɛ.rɨ] |
/ɨ/5 | i de ir | - | U+042B / U+044B |
| Ь | ь | мягкий знак ['mʲækʲɪj 'znak] |
ерь [jerʲ] |
/ ʲ/3 | - | - | U+042C / U+044C |
| Э | э6 | э оборотное ['ɛ ə.bʌ'ro.tnəjɪ] |
- | /ɛ/ | e de época | - | U+042D / U+044D |
| Ю | ю | ю4 [ju] |
ю [ju] |
/ju/ o / ʲu/ | u como en inglé use | - | U+042E / U+044E |
| Я | я4,16,17 | я [ja] |
я [ja] |
/ja/ o / ʲa/ | ya como en ya | - | U+042F / U+044F |
| Letras eliminadas en 1918: | |||||||
| І | і8 | - | і десятеричное [i] |
/i/ or / ʲi/ | como и | 10 | |
| Ѳ | ѳ9 | - | ѳита [fʲɪ'ta] |
/f/ o /fʲ/ | como ф | 9 | |
| Ѣ | ѣ10 | - | ять [jætʲ]; Yat |
/jɛ/ o / ʲɛ/ | como е | - | |
| Ѵ | ѵ11 | - | ижица ['i.ʐɨ.tsə] |
/i/ o / ʲi/ | como и | - | |
| lLetras en desuso antes del siglo XVIII18 | |||||||
| Ѕ | ѕ14 | - | зѣло ['zʲɛ.lə] |
/dz/, /z/ o /zʲ/ | como з | 6 | |
| Ѯ | ѯ12 | - | кси [ksʲi] |
/ks/ o /ksʲ/ | como кс | 60 | |
| Ѱ | ѱ12 | - | пси [psʲi] |
/ps/ o /psʲ/ | como пс | 700 | |
| Ѡ | ѡ13 | - | омега [ʌ'mʲɛ.gə] |
/o/ | como о | 800 | |
| Ѫ | ѫ | - | юсъ большой ['jus bʌlʲ'ʂoj], Yus |
/u/,/ju/ o / ʲu/15 | como у o ю | - | |
| Ѧ15 | ѧ15 | - | юсъ малый ['jus 'mɑ.lɨj] |
/ja/ o / ʲa/16 | como я | - | |
| Ѭ | ѭ | - | юсъ большой іотированный ['jus bʌlʲ'ʂoj jʌ'tʲi.rə.vən.nɨj] |
/ju/ o / ʲu/15 | como ю | - | |
| Ѩ | ѩ | - | юсъ малый іотированный ['jus 'mɑ.lɨj jʌ'tʲi.rə.vən.nɨj] |
/ja/ o / ʲa/15 | como я | - | |
|}
Taula de continguts |
[edita] Les lletres no vocalitzades
2. El signe dur ъ indica que la consonant precedent no es palatalitza. La seua pronúncia original, perduda sobre el 1400 o abans, era de un molt curt so semblant a schwa, usualment latinitzat ŭ.
3. El signe moll ь indica que la consonant precedent es palatalitza. La seua pronúncia original, perduda al voltant del 1400 o abans, era a d'un breu so semblant a l'schwa amb iotització, usualment latinitzat ĭ.
[edita] Les vocals
4. Les vocals е, ё, и, ю, я palatalitzen la consonant precedent.
5. La ы es una antiga vocal intermèdia tensa de l'eslavònic comú, millor mantesa en el rus modern que en altres llengües eslaves. Originalment es nasalitzava en certes posicions: rús antic камы /ˈka.mɨ̃/, rus contemporani камень /ˈka.mʲɪnʲ/ "pedra". La seua forma escrita se va desenvolupar de la següent manera: ъ + і > ъı > ы.
6. La э fou introduïda el 1708 per a distingir la /e/ no-iotitzada/no-palatalitzada de la que és iotitzada/palatalitzada е. L'ús original fou е per a la no-iotitzada /e/, ıє o ѣ per a la iotitzada, però ıє va caure en desús al segle XVI.
7. La ё, introduïda per Lomonosov en el segle XVIII, denota el so /jo/ que històricament evolucionara des de /je/ accentuat, un procés que segueix a producir-se en l'actualitat. La lletra ё és opcional: és correcte formalment escriurr e per a /je/ i també per a /jo/. Cap dels diversos intents en el segle XX d'obligar l'ús de la ё ha tingut èxit.
[edita] Lletres eliminades el 1918
8. La і (i decimal), pronunciada igual que la и, s'emprava exclusivament davant una vocal i davant de la й (i curta) (per exemple патріархъ [pətrʲɪˈarx], "patriarca") i en la paraula міръ /mʲir/ "món", i els seus derivats, per distingir-la de миръ /mʲir/ "pau".
9. La ѳ (fita), del grec theta, com en el grec bizantí, es pronunciava com la ф, pero s'emprava amb valor etimològic, per exemple Ѳёдор "Teodor".
10. La ѣ (iat) tenia originàriament un so distint, però en la meitat del segle XVIII es va pronunciar igual que е de la llengua estàndard. Des de la reforma de l'ortografia russa amb la seua eliminació el 1918, esdevingué el símbol de l'ortografia antiga.
11. ѵ (ijitsa) (en grec ípsilon) es pronunciava com la и, com en el grec bizantí per raons etimològiques.
[edita] Letras en desuso antes do 1750
12. Imatge:Ksi uc ru.PNG e Imatge:Psi uc ru.PNG son as letras gragas xi e psi, usadas etimoloxicamente mais desde o sec XVIII so se usa sempre na Igrexa Eslavónica.
13. Imatge:Omega uc ru.PNG é a letra grega omega, idéntica na pronuncia a о, usada na escritura secular so ate o sec XVIII, mais conserva-se na Igrexa Eslavónica, maiormente para distinguir a forma inflexional.
14. S correspondía á primitiva pronuncia /dz/, xa ausente no Eslavo Oriental a comezos do periodo histórico, mais mantido pola tradición en certas verbas até o sec XVIII e pola Igrexa Eslava até a actualidade.
15. O yuses ficou, dacordo coa reconstrucción linguistica, irrelevante para a fonoloxia Eslava oriental a comezos do periodo histórico, mais introduciu-se xunto co resto do alfabeto ciríl·lic. Imatge:Yus bolshoj io uc.PNG e Imatge:Yus malyj io uc.PNG decairon maiormente no sec XII. Imatge:Yus bolshoj uc.PNG continuou a usar-se, etimoloxicamente, até o sec XVI. A partires daí restrinxiu-se a letra dominical nas taboas de Pascoa. O uso no sec XVII do Imatge:Yus bolshoj uc.PNG e do Imatge:Yus maluij uc.PNG sobrevive na Igrexa Eslava.
16. Imatge:Yus maluij uc.PNG adoptouse para representar o son iotado /ja/ я no meio ou fin de palabra; a letra moderna я é unha adaptación da sua forma cursiva do sec XVII, santificada pola reforma da ortografía rusa no 1708.
17. Ata o 1708, o /ja/ iotado escrebia-se ıa a comezo de palabra. Esta diferenciación Imatge:Yus maluij uc.PNG and ıa pervive na Igrexa Eslava.
18. Ainda que normalmente afirma-sé que as letras etiquetadas como "quedas en desuso no sec XVIII", realmente foi algo mais complexo: Foron desde logo omitidas do alfabeto de mostra, imprimido nun estiloo occidental icon fonte serif, presentado no edicto de Pedro O Gran de, xuntamente coa letra moderna и, mais foi restaurado pola presión da Igrexa Ortodoxa. Nembargantes caiu completamente en desuso na escrita secular sobre o 1750.
[edita] Valores numéricos
19. Os valores numéricos corresponden aos números gregos, co S que se usa para o digamma, Ч para o koppa, e Ц para o sampi. O sistema abandonouse para propósitos seculares en 1708, despois dun período transitorio dun século aproximadamente; continúa usándose pola igrexa eslava.
[edita] Configuracion del teclado
En un teclado ruso, las letras están organizadas de la siguiente manera: 400px
[edita] Artículos relacionados
- Transliteración
- Ruso
- Alfabeto ciríl·lic
- Alfabeto cursivo ruso
