Alexandre de Bizanci

De Viquipèdia

Alexandre de Bizanci fou emperador de Constantinoble del 912 al 913. Fou el tercer fill de l'emperador Basili I de Bizanci i Eudòxia.

Va néixer vers el 870 i a la mort del seu pare (886) va portar el títol imperial junt amb son germà Lleó VI de Bizanci. Lleó va morir l'11 de maig del 912 i el va succeir el seu fill Constantí VII Porfirogènita, i Alexandre va rebre la custodia del jove emperador i la corona imperial com associat al govern; Alexandre havia mutilat el jove príncep per fer-lo inhàbil pel govern, però tot i això no en va poder impedir la proclamació.

El seu govern només va durar un any i uns dies i fou una sèrie llarga de crueltats i d'actes llicenciosos. Els ministres millors foren despatxats i els pitjors ascendits. La emperadriu Zoe Carbonòpsima fou enviada a un convent i el patriarca Eutimi fou destituït, restablint a Nicolau el místic (que l'any 907 havia estat deposat per Lleó VI). Va esclatar la guerra amb Simeó de Bulgària, al que va denegar el tribut, guerra de la que no va veure el final. Va morir el 7 de juny del 913 d'una embòlia després d'una dura cavalcada. La regència fou assumida per un consell dirigit per Nicolau el místic.