Abric Romaní de Capellades
De Viquipèdia
L'Abric romaní de Capellades és un jaciment arqueològic situat al Cingle del Capelló a Capellades (Anoia).
Va ser descobert el 1909 per Amador Romaní. Es troba situat a 350 metres sobre el nivell del mar i a 60 metres per sobre del nivell actual del riu Anoia.
Primer, abans de la guerra civil espanyola, va ser excavat a càrrec de l'Institut d'Estudis Catalans per Norbert Font i Sagué i Lluís Maria Vidal. Després, a partir de 1950, Eudald Ripoll i Henry de Lumley continuaren les excavacions durant uns 15 anys. A partir de 1989 el departament de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili s'encarrega d'aquestes tasques.
L'abric Romaní és un dipòsit de 17 metres de potència en el qual fins ara s'han descobert 27 nivells arqueològics.
Correspon a una ocupació del Paleolític Mitjà per part d'homes neandertals. Es calcula una antiguitat d'uns 56.000 anys.
El fet de quedar les restes de fusta cobertes per una surgència d'aigua molt rica en carbonat de calci ha provocat la formació d'una crosta que n'ha permès la conservació cosa realment excepcional en tot el món. Aquestes restes permeten conèixer, per exemple, de quina manera tallaven un arbre les neandertals o com organitzaven la seva vida.
S'hi han trobat unes 100 eines de fusta i unes 300 fogueres.
No s'hi han trobat restes humanes.
