Abd Allah ben Muawiya
De Viquipèdia
Abd Allah ben Muawiya fou imam alida, després de la mort d' Abu Hashim, net d'Alí ibn Abi-Tàlib, quan va esclatar la lluita per la seva successió. Fou proclamat imam Abd Allah ben Amr al-Kindí però no va ser un bon dirigent i llavors fou proclamat Abd Allah ben Muawiya, besnét de Djafar (el germà d'Alí).
Va iniciar la revolució a l'octubre del 744 a Kufa i altres el van seguir en altres llocs, especialment molts zaidites. El governador de l'Iraq, Abd Allah ben Umar ben Abd al-Aziz va atacar Kufa, i els revoltats van fugir; només els zaidites que es trobaven a la ciutat van resistir, fins que Abd Allah ben Muawiya va poder fugir cap a Madain i cap a la Mèdia. Allí se li van unir molts partidaris i va poder ocupar diversos punts de Pèrsia, entre ells Esfahan, i va dominar bona part de Pèrsia, Ahwaz, Fars i Kirman. El kharigites que havien lluitat contra Marwan II es van retirar als dominis d'Abd Allah ben Muawiya, i el general Amir ben Dubara, enviat per Marwan II contra ells, els va perseguir a Pèrsia i va dominar els territoris revoltats sota control d'Abd Allah en poc temps fins que el 129 de l'hègira (746-747) l'imam fou derrotat a Marw al-Shadhan i va haver de fugir a Khurasan on Abu Muslim, el governador, el va fer executar. Els seus partidaris es van dividir entre els Djanahiyya (que deien que era viu i reapareixeria) i els Harithites (que deien que el seu esperit s'havia encarnat en Ishak ben Zayd ben al-Harith al-Ansari).
