Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr
De Viquipèdia
Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr (en àrab عبد العزيز بن موسى بن نصير, ʿAbd al-Azīz b. Mūsà b. Nuṣayr) (m. 716), valí de l'Àndalus (714-716).
Va residir a Ixbíliya (Sevilla).
Era fill de Mussa ibn Nussayr, valí d'Ifríqiya, el qual ja li havia encomanat diverses missions i càrrecs al Màgrib. L'abril del 713 va signar l'anomenat Tractat de Teodomir amb aquest senyor visigot establert a la zona que posteriorment seria coneguda com la cora de Tudmir. Quan, el 714, el seu pare va marxar cap a Damasc per presentar-se davant del califa Al-Walid, Abd-al-Aziz va quedar encarregat del valiat.
Cap a finals del 714, en saber-se la renúncia a la corona del rei Àquila II, els visigots aliats es van revoltar i van proclamar rei a Ardó. Abd-al-Aziz va intentar que se sotmetessin al califat el 715, però al no aconseguir-ho va decidir conquerir militarment la Tarraconense nordoriental i la Septimània. Tanmateix, abans de poder reunir l'exèrcit que havia de marxar a la zona, va ser assassinat la primavera del 716.
El va succeir el seu cosí Ayyub al-Lakhmí.
| Precedit per: --- |
valí de l'Àndalus 714–716 |
Succeït per: Ayyub ibn Habib al-Lakhmí |
