Abadia de Glastonbury
De Viquipèdia
L'abadia de Glastonbury, situada a Glastonbury, Somerset (Anglaterra), és una de les esglésies més antigues del món no subterrànies (per oposició a les criptes i altres catacumbes), datant l'establiment d'una comunitat de frares de l'any 63, en el moment de la visita llegendària de Josep d'Arimatea, que hi hauria aportat el Sant Graal i hauria plantat l'espí blanc. Malgrat que aquests fets semblen avui poc versemblants, l'abadia conserva el seu interès gràcies a les seves ruïnes i a la seva rica història.
Història i llegenda floreixen al voltant de l'abadia. L'origen de l'abadia és sens dubte saxó i es remuntaria al segle VII. Reconstruïda, ampliada i incendiada, va ser erigida novament en el segle XII. L'abadia disposava de drets senyorials i d'amplis dominis quan es va veure afectada per la Dissolució de 1539. Quant a les llegendes, una d'elles pretén que el rei Artur i la reina Ginebra estan enterrats a Glastonbury i que els seus cossos van ser "descoberts" al cementiri el 1191. Àmpliament disseminades entre els espais de gespa, les ruïnes s'erigeixen altives entre majestuosos arbres. La capella de la Verge, de pedra de Doulting, posseeix una torreta d'angle, parets molt adornades i admirables portes, la del nord està decorada amb representacions esculpides de l'Anunciació, els Reis mags i Herodes.
A l'est de les impressionants columnes gòtiques del creuer encara romanen dempeus les parets del presbiteri i, darrere, l'antiga capella d'Edgar, mausoleu dels reis saxons. L'edifici de les cuines del segle XIV és l'únic intacte. L'edifici quadrat està cobert per una teulada de vuit aigües coronada per dues torres octagonals superposades que permetien l'evacuació del fum.
