Ḫā
De Viquipèdia
|
La ẖā (en àrab الخاء [al'xaːʔ]) és la setena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-quatrena en l'ordre abjadí). És una lletra lunar.
Taula de continguts |
[edita] Història
Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu[1] , de la ḥēth fenícia.
[edita] Ús
Representa el so consonàntic /x/.
[edita] Escriptura
Aïllada | Final | Medial | Inicial |
خ | ـخ | ـخـ | خـ |
La ḥā es lliga a la següent lletra de la paraula. També amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.
[edita] Variants
Tot i que la jīm és molt similar, es considera que aquesta té un origen independent.
Deriva en forma i nom de la ḥā (veieu per a altres variants d'aquesta), quedant la ḥā per a representar l'altra possible pronunciació de la ḥēth com a /ħ/.
És una de les sis lletres afegides a l'alfabet àrab bàsic a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.
En la varietat paixtu de l'alfabet àrab s'usa una lletra com la ḥā amb un diacrític semblant a una hamza a sobre, ځ per a representar /dz/; i amb tres punts, څ, per a /ts/.
[edita] Vegeu també
Alfabet àrab | ||||||
ﺍ | ﺏ | ﺕ | ﺙ | ﺝ | ﺡ | ﺥ |
ﺩ | ﺫ | ﺭ | ﺯ | ﺱ | ﺵ | ﺹ |
ﺽ | ﻁ | ﻅ | ﻉ | ﻍ | ﻑ | ﻕ |
ﻙ | ﻝ | ﻡ | ﻥ | ه | ﻭ | ﻱ |
[edita] Referències
- ↑ (castellà) Genealogia dels alfabets a la web de la Promotora Española de Lingüística