Ós malai
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Helarctos malayanus (Raffles, 1821) |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Heliarctus Tilesius, 1850 (unjustified emendation) Ursus malayanus Raffles, 1821 |
L'ós malai (Helarctos malayanus) es el més petit dels grans óssos actualment en vida, és també conegut com ós del sol per les marques ataronjades del seu pit.
Taula de continguts |
[edita] Àrea de distribució i hàbitat
Els óssos malais poden trobar-se al sud-est d’Àsia de Myanmar i Tailàndia fins a Malasia, Sumatra i Borneo. Viuen en la selva tropical, sols o en petits grups.
[edita] Aparença
Tenen el pèl curt i negre, es caracteritzen per una marca al pit de color taronja i groc, o a vegades blanc impur, en forma d’anella o ferradura. Tenen una alçada corporal de 100-140 cm. Les femelles pesen 30-35 Kg mentre els mascles, més grossos, arriben als 65 kg. També es caracteritzen per tenir un cap molt mòbil i una llengua llarga i extensible.
[edita] Alimentació
Omnívors. S’alimenten de petites termites, aus, petits mamífers, arrels i tot tipus d’insectes. La seva dieta també inclou mel, nèctar de flors, fruits, baies i llavors.
[edita] Mode de vida
Les plantes pelades de les seves potes li donen un gran poder d’agarrada i les ungles llargues i corbades els converteixen en bons grimpadors. També utilitzen les seves fortes grapes per obrir bresques d’abelles i altres nius d’insectes. Aquests óssos passen gran part del dia als arbres, en els quals construeixen per a dormir nius de branques i fulles. És actiu durant la nit mentre que durant el dia es dedica a dormir. No entre mai en letargia.
[edita] Comportament social i reproducció
Les femelles de l’ós malai habitualment donen a llum entre 1 i 3 cadells desprès d’un període de gestació de 96 dies. Les cries pesen aproximadament 300 grams al néixer i son cuidats per la seva mare durat el primer any.
[edita] Situació
Degut a que l’hàbitat dels óssos malais s’està tornant cada vegada més restringit, sovint busca aliments en les zones agrícoles, no obstant son caçats per la seva vesícula i potes que son utilitzades en la medicina tradicional Xina. L’ós malai està en perill d’extinció.
