École centrale de Lille
De Viquipèdia
| Ecole Centrale de Lille (EC-Lille) | ||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
Fundada en 1872, l’École Centrale de Lille, també anomenada EC-Lille, és una Grande école d’enginyeria de França. Es troba situada a Lilla, França : Campus Université Lille - Nord de France, Cité Scientifique a Villeneuve-d'Ascq.
L’École Centrale de Lille és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica. L'Escola lliura
- el diploma d'enginyer de École Centrale de Lille (Màster Ingénieur Centralien de Lille)
- 6 diploma Màster recerca i de doctorat.
Taula de continguts |
[edita] Admissió i escolaritat
L'ingrés a l'École Centrale de Lille s'efectua per
- concurs Centrale-Supélec (estudiants francesos)
- xarxa (TIME double diplome) (estudiants Europe)
- programa europeu ERASMUS (estudiants Europe).
La majoria dels estudiants francesos són admesos després de dos o tres anys de classes preparatòries. Aquests dos anys equivalen als dos primers anys d’estudis universitaris, en els quals s’estudia a fons sobretot Matemàtiques i Física.
A més a més, un nombre important d’estudiants prové de les millors universitats internacionals que pertanyén a la xarxa TIME (Top Industrial Managers for Europe).
[edita] Els Estudis Centraliens
L’École Centrale de Lille pertany al grup francès d’Écoles Centrales, juntament amb l’École centrale de Lyon,l’École centrale de Nantes, l’École centrale de Marseille, l’École centrale Paris i l’École centrale de Pékin. El programa del conjunt d’Escoles Central és el programa principal de l’Escola.
La particularitat roman en que es preté que els estudiants tinguin coneixements en tots els camps de l’enginyeria, camps tan diversos de l’enginyeria com poden ser: mecànica, enginyeria elèctrica, física, química, materials, mecànica dels fluids, matemàtiques, enginyeria civil, telecomunicacions i informàtica.
[edita] Relacions internacionals
L’École Centrale de Lille participa amb un programa europeu d’intercanvi d’alumnes amb la
