Ángel Ganivet
De Viquipèdia
Ángel Ganivet García (Granada, 13 de desembre de 1865 - Riga, 29 de novembre de 1898), escriptor i diplomàtic espanyol. Se'l considera, per la seva incertesa vital i per la seva angoixa espiritual, precursor simbòlic de la generació del 98, projectant la seva lluita interior a la seva visió d'Espanya a la seva obra Idearium español, on interpreta a Espanya com a Verge dolorosa envoltada de la cultura positivista i escèptica del segle XIX.
[edita] Ressenya biogràfica
Nascut a una família de classe mitja, el seu pare mor quan té nou anys. A l'edat de deu anys, una fractura el porta a punt de perdre una cama; posant en perill la seva vida, es nega a l'amputació i, després d'anys de rehabilitació, consegueix no quedar-se coix.
Amb el retràs per aquesta convalescència, inicia els seus estudis cursant entre 1880 i 1890 el batxillerat i les carreres de Dret i Filosofia i Lletres, conseguint sempre notes excel·lents.
El 1888 comença el doctorat a Madrid; es doctora, amb nota excel·lent i un premi extraordinari, amb La importancia de la lengua sánscrita, després de no ser-li acceptada una altra tesis titulada España filosófica contemporánea.
Es presenta a les oposicions al Cuerpo de Archivos, Bibliotecas y Museos, que guanya, i es destinat a la biblioteca del Ministeri de Fomento a Madrid.
S'integra poc a poc al món literari madrileny, assistint a l'Ateneo i a diverses tertúlies literàries. Inicia una relació d'amistat amb Miguel de Unamuno el 1891, quan estudien junts per a les oposicions càtedra de grec (que Unamuno aconseguiria per Salamanca i Ganivet perdría per Granada).
El 1892 coneix a Amelia Roldán Llanos, de la que s'enamora tot i que no acaben casant-se per raons desconegudes. De la seva relació, neixen dos fills: Natalia, que mor al poc temps de néixer, i Ángel Tristán.
El maig d'aquest mateix any, Ganivet guanya amb el nombre u unes oposicions al cos consular i es nombrat vicecònsul d'Amberes, prenent possessió el juliol; pasaran quatre anys a la ciutat belga. Durant aquest temps, es forma intel·lectualment: llegeix, aprén idiomes, aprén a tocar el piano i comença a escriure. D'altra banda, la seva relació amb Amelia es deteriora.
El 1895 es ascendit a cònsul i destinat a Helsingfors (Helsinki). En els dos anys i escaig que passa a Finlàndia produeix la major part de la seva obra literària. La seva estança acaba quan el cos diplomàtic suprimeix el consolat per escassa activitat comercial.
Pren possessió del consolat de Riga el 1898. Allí, fruit d'una crisis espiritual, sense la seva amant, sol, cau en una profunda depressió que el portara a suïcidar-se tirant-se a l'aigua des d'un vaixell (després d'haver estat salvat en un primer intent).
[edita] Obres
- España filosófica contemporánea (1889); assaig.
- La conquista del reino Maya por el último conquistador Pío Cid (1896); novel·la.
- Granada la bella (1896); prosa.
- Cartas finlandesas (1896); prosa.
- Los trabajos del infatigable creador Pío Cid (1898); novel·la.
- Hombres del norte (1898); assaig.
- El escultor de su alma (1898); teatre.
- Idearium español (1898); assaig.
- Porvenir de España (1898); assaig.
