Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord
De Viquipèdia
| Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord | |
|
|
|
|
|
|
| Data de formació: | 1 de gener, 1994 |
|---|---|
| Tipus | Àrea de lliure comerç |
| Localització | Amèrica del Nord |
L'Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord és el bloc comercial creat a partir de la signatura del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord i els dos suplements: el Tractat Nord-Americà per a la Cooperació Ambiental i el Tractat Nord-Americà per a la Cooperació Laboral. El tractat és més conegut per les seves sigles en anglès NAFTA (de North American Free Trade Agreement). Els tractats formen una àrea de lliure comerç que uneix als Estats Units, Canadà i Mèxic. Va entrar en vigor l'1 de gener, 1994 i és el bloc comercial més gran del món d'acord a la suma del Producte Intern Brut dels països membres.
Taula de continguts |
[edita] Història
La història de la integració nord-americana va començar el 1965 amb les signatures del Tractat de Vendes de l'Automòbil entre el Canadà i els Estats Units i del Programa d'Industrialització Fronterera entre els Estats Units i Mèxic. El primer tractat va crear una àrea de lliure comerç per a la indústria de l'automòbil entre les dues primeres nacions, i els segon tractat va permetre l'entrada lliure d'impostos als Estats Units de tots els productes manufacturats a les ciutats frontereres de Mèxic. Els Estats Units ja s'havien convertit en el principal soci comercial i inversor al Canadà i a Mèxic dècades abans de la signatura del NAFTA.
El 1988 el Canadà i els Estats Units van signar el Tractat de Lliure Comerç Canadenco-Americ (conegut com a CUSFTA, per les seves sigles en anglès), el qual entrà en vigor el 1989. Amb el tractat s'eliminaven progressivament les restriccions al comerç durant un període de deu anys. El 1989 el president nord-americà, George H. W. Bush va proposar la creació d'una àrea de lliure comerç continental que inclogués Mèxic. El govern mexicà havia iniciat una sèrie de reformes d'obertura econòmica després de la crisi de 1982 (abandonat el model de la substitució d'importacions), i el 1991 el president mexicà Carlos Salinas de Gortari va iniciar les negociacions amb el seu homòleg estatunidenc i el primer ministre canadenc Brian Mulroney. El 17 de desembre, 1992 van terminar les negociacions trilaterals, i es va signar el Tractat de Lliure de Comerç de l'Amèrica del Nord, que substituïa el tractat entre els Estats Units i el Canadà. Tan bon punt fos ratificat pels parlaments dels tres països, el tractat entraria en vigor l'1 de gener, 1994.
Alguns grups nord-americans s'havien oposat a la signatura del NAFTA, en especial els grups ambientals així com alguns sindicats de treballadors estatunidencs que temien que amb el tractat la majoria de les empreses manufactureres es mourien a Mèxic a causa dels salaris baixos i les condicions laborals d'aquest país. El candidat presidencial Bill Clinton va argumentar que el tractat hauria de ser millorat per corregir aquestes irregularitats. Després de ser elegit, Clinton va persuadir als governs mexicans i canadencs a signar dos suplements, el Tractat Nord-Americà per a la Cooperació Ambiental i el Tractat Nord-Americà per a la Cooperació Laboral per tal d'assegurar la ratificació del conjunt de tractats pel Congres dels Estats Units. Tots tres tractats van ser ratificats el novembre, 1993.
[edita] Estructura interna
[edita] Propòsit
El NAFTA elimina gradualment totes les tarifes i impostos a la circulació de productes entre els tres països, elimina restriccions a la inversió entre ells, i protegeix els drets intel·lectuals (patents i copyrights). A més, el NAFTA conté importants i controvertibles clàusules per a la protecció ambiental i reducció de contaminants dels tres membres. A diferència de la Unió Europea, NAFTA no va crear una institució governamental supranacional, ni lleis superiors a les lleis nacionals. Existeix només una secretaria per a administrar i executar les resolucions i mandats que es deriven del tractat mateix. S'ha proposat la creació d'una integració major cap a una Comunitat de l'Amèrica del Nord.
[edita] Suplements
Encara que el NAFTA no és una unió duanera ni comunitària, a més de ser un tractat molt extens en comparació amb la resta dels tractats de lliure comerç, també va ser complementat des del començament per dos tractats més, per tal de realitzar una unió econòmica equitativa. La implementació del NAFTA va incloure el Tractat Nord-Americà per a la Cooperació Ambiental (NAAEC) i el Tractat Nord-Americà per a la Cooperació Laboral (NAALC).
El NAAEC va ser una resposta a les preocupacions dels ambientalistes, que preveien que les companyies s'establirien a Mèxic o que els Estats Units reduirien els seus estàndards ambientals si els tres països no aconseguien unificar llurs regulacions ambientals. El NAAEC a més de ser un conjunt de reglaments ambientals pels tres països, va instituir la creació de la Comissió Nord-Americana per la Cooperació Ambiental (NACEC), el Banc Nord-Americà de Desenvolupament (NADBank), i la Comissió de Cooperació Ambiental Fronterera (BECC). El NADBank i la BECC han donat suport al finançament de 36 projectes a Mèxic, principalment en el sector de l'aigua. Amb la complementació del NAFTA amb el NAAEC, el tractat és catalogat com el tractat de lliure comerç més "verd" del món, encara que sent el pioner a incorporar temes ambientals, aconseguir aquest títol no va ser difícil, i alguns ambientalistes nord-americans pugnaven encara per més legislacions de protecció ambiental.
El NAALC va suplementar el NAFTA amb la intenció de crear una fundació de cooperació entre els tres membres per la resolució de problemes laborals, així com per promoure una major cooperació entre els sindicats i les organitzacions socials per lluitar pel millorament de les condicions laborals als tres països. La majoria dels economistes creuen que el NAALC ha permès una convergència dels estàndards laborals als tres països de Nord-Amèrica. Però, per les seves limitacions, el NAALC no ha produït (i de fet no va ser dissenyat per produir) una convergència en les taxes d'atur, productivitat ni el nivell dels salaris de Nord-Amèrica.
Entre les propostes laborals, el NAFTA també va crear el visat TN que permet el moviment migratori de persones amb llicenciatura d'una llista de professions específiques. No obstant, l'aplicació d'aquesta política ha estat molt desigual, limitant el nombre d'aquest tipus de visa als mexicans, però no pas als canadencs.
[edita] Integració futura
Diverses organitzacions econòmiques i socials dels tres països han proposat una major integració de la regió cap a la creació d'una "Comunitat Nord-Americana". Hi ha, però, diverses limitacions que han impedit una major integració política. Primerament, els tres països tenen polítiques duaneres molt diverses; per exemple, Mèxic ha signat tractats de lliure comerç amb la Unió Europea i el Japó que tindria que cancel·lar si es vol crear una unió duanera entre els tres països. A més, alguns economistes temen que les diferències entre les grandàries de les tres economies (Canada i Mèxic tenen un PIB de poc més del bilió de dòlars; els Estats Units tenen un PIB superior als 12 bilions de dòlars) farien que en una unió major, les polítiques nord-americanes s'imposarien a les altres. Finalment, després dels atacs de l'11 de setembre, 2001, els Estats Units han endurit les seves polítiques migratòries i de seguretat. Els tres països tenien la intenció de crear polítiques de prosperitat i seguretat comunes, i un acord migratori ampli, però, les propostes van quedar limitades a la creació de la Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-Amèrica, un acord que es va signar el 2005.
[edita] Estructura econòmica del NAFTA
| País | PIB (PPP) | Població |
 Estats Units |
US$ 12.332.000 milions | 296 milions |
 Canadà |
US$ 1.111.000 milions | 33 milions |
 Mèxic |
US$ 1.006.000 milions | 104 milions |
| Total NAFTA | US$ 14.449.000 milions | 443 milions |
