Zipi i Zape

De Viquipèdia

Zipi i Zape (Zipi y Zape en la versió original en castellà) és un còmic protagonitzats per dos bessons amb aquests noms, obra de José Escobar. Són pràcticament idèntics, només els distingeix el color dels cabells (un és ros i l'altre morè) i protagonitzen històries d'entremaliadures a l'època franquista. Els seus noms vénen d'una paraula que vol dir "terrabastall" en castellà.

Les històries d'en Zipi i en Zape van ser publicades per l'Editorial Bruguera i són el segon còmic més traduït de l'espanyol a altres llengües, només per darrere de Mortadel·lo i Filemó.

[edita] Personatges destacats

• Zipi i Zape: els dos protagonistes, normalment tenen el costum de no estudiar, jugar a futbol, fer vida de carrer, i fer trapelleries inquietes amb la gent; no són mals nois en el fons, i sovint ajuden a ancians desvalguts i transeünts que corren perill de ser atracats; però la seva poca intel·ligència i astúcia, i la seva activitat constant i inquieta, junt amb la seva escassa sort, acaben quasi sempre causant alguna destrossa, i això els fa rebre algun càstig (usualment castigats cara a la paret); no obstant, quan són castigats rarament intenten escapar al seu càstig, sinó que s'hi sotmeten amb resignació. Encara que en alguna rara ocasió els surt bé la cosa, i fins en Pantuflo i en Minervo els premia algun èxit de la seva conducta (per exemple quan impedeixen l'atracament d'un vianant indefens, o en les raríssimes ocasions en que canvien de conducta, estudien una mica i aproven). [La trapelleria amb destrosses sobretot casuals, la dolenteria, la hiperactivitat, la sociabilitat alegre i desinhibida, els conflictes amb els superiors, i les poques ganes d'estudiar (o treballar) de Zipi i Zape són molt comparables, de fet, amb les d'en Sergi Grapes.

• Pantuflo Zapatilla: el pare dels bessons, intenta millorar la seva conducta en múltiples ocasions, sense aconseguir cap resultat permanent. Normalment (no sempre) acaba disgustat amb les destrosses inevitables o amb els suspensos escolars de sons fills. No obstant, conscient que, per poc estudiosos que siguin, són bons nois, els tolera. En les primeres historietes, els càstigs que don Pantuflo fa als seus fills són tan desproporcionats com poc realistes: en una ocasió, com a reprimenda per certa trapelleria de sons fills, els fa res menys que abandonar-los en una habitació a punt d'inundar-se d'aigua, o, en una altra, persegueix Zipi amb una bomba a punt d'explotar...

• Jaimita: la mare dels protagonistes. No està molt segura de si defensar la conducta del seu marit rigorós, o si estar de part dels seus fills (trapelles però benintencionats); la seva conducta és molt variable entre un i altre extrem. En ocasions, la parella de bessons intenta ajudar amb tota la bona intenció a sa mare a fer el menjar o bé alguna altra tasca casolana, però la seva poca concentració en la feina i la seva conducta una mica "boba" acaben creant molts cops algun disbarat en la feina domèstica... Però, entre els disgustos i les ocasionals alegries que rep dels seus dos fills, la seva mare els tolera i aprecia.

• Sapientín: el cosí dels bessons, és la seva antítesi, un noi d'ulleres aplicat i molt formal, tot i que sovint una mica presumit. Sembla un introvertit i es relaciona poc amb els companys de classe; mai se'l veu jugant a futbol ni gaire sovint passejant pel carrer, a diferència dels seus cosins. Sovint descriu als Zipi i Zape com uns ignorants, i els diu que "no sereu res en la vida"; malgrat tot, els Zipi i Zape i el seu cosí set-ciències, malgrat alguna ocasió de conflicte, es porten generalment bé i s'aprecien.

• Minervo: el mestre al qual treuen de polleguera en la majoria d'històries, els castiga sovint amb orelles d'ase o aguantant piles de llibres. No obstant, els aprecia per la seva simpatia, i un cop va dir: "Si el que tinguessin de trapelles ho tinguessin d'estudiosos, traurien matrícules d'honor". No obstant, en alguna molt rara ocasió els veu estudiar de ferm i treure bones notes; llàstima que aquesta conducta mai dels mais acabi siguent permanent.

• Peloto Chivàtez: company de classe que, com el seu nom indica, quan pot avisa els mestres del que està passant i va en contra dels protagonistes. És una mica xantatgista, i en ocasions dóna premis (com pernils) a Don Minervo per treure bones notes. No sembla tenir gaires amics a l'escola, i potser està més ben avingut amb sons pares que amb altra gent. No li agrada veure als trapelles Zipi i Zape ben avinguts i somrients entre ells i amb la resta de companys, i sempre intenta perjudicar-los.

• Don Àngel: és el policia del barri on viuen Zipi i Zape. Sempre està bastant ben avingut amb la parella de germans, i fins en alguna ocasió aquests li ajuden a detenir algun lladre fugitiu (com per exemple un tal "Bach"). En una ocasió, va acusar als Zipi i Zape de no estar al col·legi quan tocava, i els va acompanyar fins la porta d'allà, però va resultar que ell no sabia que avui el mestre Don Minervo estava malalt i no podia donar classe; els germans bessons, fent-li una mica de burla, van marxar carrer enllà a fer de les seves...

• El Manitas d'Urani: és un lladre que es dedica a robar a les cases del barri, entre elles la de Zipi i Zape, encara que els dos bessons solen desbaratar els robatoris. No és realment una persona desesperada i perillosa, i en té suficient amb entrar a casa dels bessons quan no hi hagi ningú, lligar i emmordassar a qui s'hi trobi, i robar alguns objectes de valor; tot això, els pocs cops que els bessons ho permeten...

• Avis Zapatilla: són els pares de Don Pantuflo i, per tant, avis dels bessons. Sovint fan regals a Zipi i Zape, que són al capdavall, per a bé o per a mal, el futur de la seva vellesa. En algunes ocasions conviden als germans bessons a casa d'ells per tal de distreure's una mica, però les trapelleries dels bessons els acaba portant algun disgust, a vegades de gran magnitud (la Jaimita sempre assegura, quan sons fills desbaratadors van a casa sons avis, que ella "es renta les mans" del que pugui passar...). Malgrat tot, no deu ser tant dolenta la cosa, perquè després ja passa que els bessons reben altre cop la invitació dels avis a tornar a casa seva... En tot cas, els avis de la família Zapatilla sempre afirmen que la major alegria de sons néts "és quan aquests ja han marxat"...