Xavier Amorós Solà
De Viquipèdia
Xavier Amorós Solà és un poeta català nascut a Reus el 7 d'abril de 1923. El seu pare era un comerciant nacionalista català (militant d'ERC) establert a Reus que posseïa un terç de la botiga coneguda com Las Americas al Palau Bofarull, i allí va desenvolupar la seva vida professional Xavier Amorós després de la guerra. Durant la guerra es va refugiar al poble de Pradell de la Teixeta per evitar els bombardejos i després va seguir els estudis fins a la mort del pare quan va haver d'agafar les regnes del terç de la botiga. Freqüenta tertúlies com la del Notari Gramunt de Moragues al Cafè Tarragona i conviu amb altres intel·lectuals que havien sobreviscut a la guerra com Joaquim Santasusagna i Bonaventura Vallespinosa. El 1940 va començar a escriure poesia. El 1956 comença a participar en concursos literaris i obté alguns premis. El 1960 publica una de les seves millors obres, Terra, el 1962 publica Guardeu-me la paraula, i el 1964 guanya el premi Carles Riba amb Qui enganya, para, publicat com a recull a Barcelona el 1968. Després ja va deixar d'escriure i només es van publicar els Poemes inèdits (1940-1956). El 1982 una antologia dels seus poemes va obtenir el Premi de Literatura Catalana (poesia) de la Generalitat de Catalunya.
Del 1972 al 1975 va dirigir la Revista del Centre de Lectura de Reus i el 1981 fou elegit president del Centre de Lectura. Compromès políticament va tenir, no obstant, una activitat molt minsa a la transició, on gairebé no va aparèixer mai a nivell local. Pel seu prestigi se'l va proposar com un dels tres senadors pel PSOE a la província de Tarragona essent elegit a les eleccions generals espanyoles de 1986 i reelegit a les eleccions generals espanyoles de 1989, sense que tampoc tingués una actuació destacable, fins que es va jubilar el 1993.
En aquest període va reiniciar la seva activitat i va escriure El camí dels Morts (1996), Històries de la plaça de Prim (1997), Temps estranys. Llibre primer (2000) i Temps estranys. Llibre segon (2001). El 1998 va rebre el Memorial Gabriel Xammar, i se'l va esmentar com a referent als Països Catalans de la literatura i la cultura del Camp de Tarragona. El 2004 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
La seva filla, Maria Lluïsa Amorós, ha seguit el camí del seu pare i ha publicat diversos llibres. Exerceix de professora a l'Institut Gaudí, de Reus.
