Xarxa sense fil
De Viquip??dia
Les xarxes sense fil (en angl??s wireless) s??n aquelles que es comuniquen per un medi de transmissi?? no guiat (sense cables) mitjan??ant ones electromagn??tiques. La transmissi?? i la recepci?? es realitza a trav??s d'antenes.
Tenen avantatges com ara la r??pida i f??cil instal??laci?? de la xarxa sense la necessitat de tirar cablejat, permeten la mobilitat i tenen menys costos de manteniment que una xarxa convencional.
Taula de continguts |
[edita] Tipus
Segons la grand??ria que t?? cada xarxa, ??s a dir, la seva cobertura, es poden classificar en diferents tipus:
- WPAN (Wireless Personal Area Network, Wireless PAN)
- En aquest tipus de xarxa de cobertura personal, hi ha tecnologies basades en HomeRF (est??ndard per connectar tots els tel??fons m??bils de la casa i els ordinadors mitjan??ant un aparell central); Bluetooth (protocol que segueix l'especificaci?? IEEE 802.15.1); ZigBee (basat en l'especificaci?? IEEE 802.15.4 i utilitzat en aplicacions com la dom??tica, que requereixen comunicacions segures amb taxa d'enviament de dades baixa i maximitzaci?? de la vida ??til de les seves bateries, baix consum); RFID (sistema remot d'emmagatzematge i recuperaci?? de dades amb el prop??sit de transmetre la identitat d'un objecte (similar a un n??mero de s??rie ??nic) mitjan??ant ones de r??dio).
- WLAN (Wireless Local Area Network, Wireless LAN)
- En les xarxes d'??rea local podem trobar tecnologies sense fils basades en HiperLAN (de l'angl??s, High Performance Radio LAN), un est??ndard del grup ETSI, o tecnologies basades en Wi-Fi (Wireless-Fidelity), que segueixen l'est??ndard IEEE 802.11 amb diferents variants.
- WMAN (Wireless Metropolitan Area Network, Wireless MAN)
- Per xarxes d'??rea metropolitana trobem tecnologies basades en WiMax (Worldwide Interoperability for Microwave Access, ??s a dir, Interoperabilitat Mundial per Acc??s per Microones), un est??ndard de comunicaci?? sense fil basat en la norma IEEE 802.16. WiMax ??s un protocol semblant a Wi-Fi, per?? amb m??s cobertura i ample de banda. Tamb?? podem trobar altres sistemes de comunicaci?? com LMDS (Local Multipoint Distribution Service).
- WWAN (Wireless Wide Area Network, Wireless WAN)
- En aquestes xarxes trobem tecnologies com UMTS (Universal Mobile Telecommunications System), utilitzada amb els m??bils de tercera generaci?? (3G) i succesora de la tecnologia GSM (per m??bils 2G), o tamb?? la tecnologia digital per tel??fons m??bils GPRS (General Packet Radio Service).
[edita] Caracter??stiques
Segons el rang de freq????ncies utilitzat per transmetre, el medi de transmissi?? poden ser les ones de r??dio, les microones terrestres o per sat??l??lit, i els infraroigs, per exemple. Depenent del medi, la xarxa sense fil tindr?? unes caracter??stiques o unes altres:
- Ones de r??dio: les ones electromagn??tiques s??n omnidireccionals, aix?? que no s??n necess??ries les antenes parab??liques. La transmissi?? no ??s sensible a les atenuacions produ??des per la pluja ja que s'opera en freq????ncies no gaire elevades. En aquest rang es troben les bandes des de l'ELF que va de 3 a 30 Hz, fins la banda UHF que va dels 300 als 3000 MHz.
- Microones terrestres: s'utilitzen antenes parab??liques amb un di??metre aproximat d'uns tres metres. Tenen un abast de quil??metres, per?? amb el desavantatge que l'emissor i el receptor han d'estar perfectament aliniats. Per aix??, s'acostumen a utilitzar en enlla??os punt a punt a dist??ncies curtes. En aquest cas, l'atenuaci?? produ??da per la pluja ??s m??s important ja que s'opera a una freq????ncia m??s elevada. Les microones comprenen les freq????ncies des d'1 fins a 300 GHz.
- Microones per sat??l??lit: es fan enlla??os entre dues o m??s estacions terrestres que s'anomenen estacions base. El sat??l??lit reb el senyal (anomenat senyal ascendent) en una banda de freq????ncia, l'amplifica i el retransmet en una altra banda (senyal descendent). Cada sat??l??lit opera en unes bandes concretes. Les fronteres freq??encials de les microones, tant terrestres com per sat??l??lit, amb els infraroigs i les ones de r??dio d'alta freq????ncia es barregen bastant, aix?? que pot haver-hi interfer??ncies amb les comunicacions en determinades freq????ncies.
- Infraroigs: s'enllacen transmissors i receptors que modulen la llum infraroja no coherent. Han d'estar aliniats directament o amb una reflexi?? en una superf??cie. No poden atravessar les parets. Els infraroigs van des de 300 GHz fins a 384 THz.
[edita] Aplicacions
- Les bandes m??s importants amb aplicacions sense fils, del rang de freq????ncies que abarquen les ones de r??dio, s??n la VLF (comunicacions en navegaci?? i submarins), LF (r??dio AM d'ona llarga), MF (r??dio AM d'ona mitjana), HF (r??dio AM d'ona curta), VHF (r??dio FM i TV), UHF (TV).
- Mitjan??ant microones terrestres, hi ha diferents aplicacions sense fils basades en protocols com Bluetooth o ZigBee per interconnectar ordinadors port??tils, PDAs, tel??fons o altres aparells. Tamb?? s'utilitzen les microones per comunicacions amb radars (detecci?? de velocitat o altres caracter??stiques d'objectes remots) i per la televisi?? digital terrestre.
- Les microones per sat??l??lit s'utilitzen per a la difusi?? de televisi?? per sat??l??lit, transmissi?? telef??nica a llarga dist??ncia i en xarxes privades, per exemple.
- Els infraroigs tenen aplicacions com ara la comunicaci?? a curta dist??ncia dels ordinadors amb el seus perif??rics. Tamb?? s'utilitzen per a comandaments a dist??ncia, ja que aix?? no interfereixen amb altres senyals electromagn??tics, per exemple el senyal de televisi??. Un dels est??ndards m??s utilitzats per aquestes comunicacions ??s el IrDA (Infrared Data Association). Altres usos que tenen els infraroigs s??n t??cniques com la termografia, la qual permet determinar la temperatura d'objectes a dist??ncia.
