Wels
De Viquip??dia
|
|||
| Localitzaci?? | |||
  |
|||
| Estat ??? Estat federal ??? Regi?? ??? Districte ??? matr??cula ??? codi poblaci?? ??? regi?? NUTS ??? UN/LOCODE |
 ??ustria Alta ??ustriaHausruckviertel Wels (districte urb??) WE 40 301 AT312 Linz-Wels AT WSL |
||
| Superf??cie | 45,92 km?? | ||
| Altitud | 317 m | ||
| Poblaci?? (2001) ??? Densitat |
56.478 hab. 1.229,92 hab/km?? |
||
| Coordenades | 48?? 09??? 00, N?? 14??? 01 | ||
| Dirigents: ??? alcalde: ??? consell municipal (36 regidors) |
Peter Koits (SP??) SP?? 21 ??VP 8 FP?? 4 Die Gr??nen 3 |
||
| Codi postal | 4600 - 4606 |
||
| Ajuntament | Stdtplatz, 1 A-4600 Wels tel. +43(0)7242 235-0 www.wels.at |
||
| Oficina de turisme | Kaiser-Josef-Platz, 22 A-4600 Wels tel. +43(0)7242 43495-0 fax. +43(0)7242/47904 www.wels.at/tourismus office@tourism-wels.at |
||
Wels ??s la segona ciutat m??s gran de l'Alta ??ustria. Durant l'Imperi Rom?? i l'Edat Mitjana va ser la ciutat m??s important de la regi??. Actualment, ??s un focus industrial, comercial i cultural.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Wels en el Hausruckviertel, a 317 metres sobre el nivell del mar, a la riba esquerra del riu Traun.
La ciutat est?? formada per 5 barris: Innenstadt, Lichtenegg, Vogelweide, Neustadt i Pernau.
[edita] Demografia
El 17% de la poblaci?? de Wels t?? menys de 15 anys, el 63% entre 15 i 60 anys, i el 20% ??s major de 60 anys.
| evoluci?? de la poblaci??[1] |
|
|---|---|
| any | habitants |
| 1869 | 11.704 |
| 1880 | 13.175 |
| 1890 | 14.735 |
| 1900 | 17.308 |
| 1910 | 22.015 |
| 1923 | 24.248 |
| 1934 | 25.956 |
| 1939 | 29.533 |
| 1951 | 38.120 |
| 1961 | 41.060 |
| 1971 | 47.527 |
| 1981 | 51.060 |
| 1991 | 52.594 |
| 2001 | 56.478 |
| 2005 | 58.146 |
El 16% de la poblaci?? ??s estrangera, dels quals, 1% dels pa??sos de l'UE. Els principals pa??sos d'origen, per ordre decreixent, s??n B??snia i Hercegovina, Turquia, Cro??cia, S??rbia i Montenegro.
El 63% de la poblaci?? ??s cat??lica, el 14% es declara atea, el 10% practica la religi?? isl??mica, i el 7% pertany a l'esgl??sia evang??lica. La resta es reparteix entre ortodoxos i altres comunitats religioses.
[edita] Hist??ria
La regi?? de Wels va estar poblada des del Neol??tic (cap al 3.500aC), encara que es desconeix de quin poble es tractava. En el 1000aC, els Ilyre van ocupar la regi?? al voltant de Wels, i posteriorment va formar part del regne c??ltic de Noricum.
El 15 aC, Wels va ser colonitzada pels romans, sota l'emperador August el 15aC. L'any 120 va rebre el fur municipal rom??, amb el nom Municipium Ovilava. Cap al 215 el c??sar Carcalla va anomenar la ciutat Colonia Aurelia Antoniana Ovilabis. La ciutat tenia 18.000 habitants, estava protegida per una muralla de 4 km i 50 torres, i hi havia cases de maons, termes, un circ i un sistema de reg. Amb la fi de l'Imperi Rom??, Wels va perdre import??ncia.
El nom de Wels prov?? del nom Ovilava, creat pels romans.
Durant l'Edat Mitjana, Wels va patir diversos canvis pol??tics. L'any 1222, durant el r??gim dels Babenberger, Wels va recuperar el fur municipal i va esdevenir una de les ciutat m??s importants de la regi?? per la seva situaci?? c??ntrica, a prop del riu Traun i pels seus privilegis econ??mics.
En el segle XIV, amb els Habsburg, Wels recupera l'estabilitat pol??tica. Durant el segle XVI, va ser elegit el primer alcalde de Wels i es va fundar el monestir de Minoritenkloster. L'emperador Maximili?? I va morir al castell de Wels el 12 de gener de 1519.
La industrialitzaci?? comen??a al segle XIX i es construeix unes vies, per cavalls, actualment visitat pels turistes.
Durant la Segona Guerra Mundial, es varen destruir forces edificis de Wels. Posteriorment, l'economia de la ciutat es recupera i el 18 de gener de 1964, Wels obt?? l'estatut de ciutat.
[edita] Cultura
[edita] Economia
Wels ??s una ciutat important de comer?? i ind??stria, sobretot en maquin??ria agr??cola. Tamb?? hi trobem nombrosos centres educatius Actualment, el 63% dels 36.000 treballadors de Wels es troben en el sector serveis. La fira Welser Messe que t?? lloc cada dos anys.
[edita] Llocs d'inter??s
[edita] Stadtplatz
Els edificis i estructura de la pla??a Major de Wels daten del segle XVIII i s??n, en la seva majoria, d'estil barroc. Ubicada en el centre de la ciutat, hi trobem la majoria d'edificis i llocs d'inter??s de Wels, o a prop.
[edita] Ledererturm
En el segle XIII, la ciutat estava protegida per una muralla amb quatre torres. Actualment nom??s resta el Ledereturm que podem trobar al comen??ament de l'Stadtplatz. El seu nom prov?? de l'antic barri dels curtidors (en alemany, Viertel unter den Lederern)
[edita] Ajuntament
L'Ajuntament (Rathaus) ??s un dels edificis m??s importants de la pla??a Major de Wels. La seva fa??ana ??s d'estil barroc i presenta unes finestres amb unes reixes molt grans, unes gerres de pedra i els escuts de diferents prov??ncies d'??ustria.
[edita] Metzen de Wels
A l'Stadtplatz trobem una r??plica del Metzen, una unitat de mesura antiga per a cereals, equivalent a 75 litres i que nom??s era v????lida a Wels. El Metzen original est?? situat en el museu del Castell.
[edita] Haas-Hof
Molt a prop de l'Statdplatz, hi trobem un dels patis m??s bonics de Wels, del segle XVI. ??s d'estil renaixentista i ens permet observar les antigues relacions econ??miques i culturals amb It??lia.
[edita] Castell de Wels
L'emperador Maximili?? I, l'??ltim cavaller mor?? aqu?? en 1519. Des del 1983, el castell ??s el centre cultural de Wels. Una part de les co??leccions de la ciutat es troba aqu?? i en el jard?? del castell es realityen concerts i representacions de teatre durant l'estiu.
[edita] Font
Statdplatz
[edita] Wasserturm
[edita] Reinberg i Marienwarte
A l'altra riba del riu Traum, trobem el parc de Reinberg. El parc i la Marienwarte van ser aprobades per l'alcalde de Wels, a finals del segle XIX. Des d'aqu?? tenim una bonica vista sobre tota la ciutat.
