Vicenç Altaió i Morral
De Viquipèdia
Vicenç Altaió i Morral (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental, 1954) és un poeta català. Ha estat comissari de l'Any Miró 1993, coordinador general de l'Any Pla 1997 i assessor cultural de diverses institucions, entre les quals Fonds Regional d'Art Contemporain Languedoc-Roussillon i FRAC Midi-Pyrénees. Ha fet cursos a l'Escola Eina, ha muntat performances a Metrònom i ha organitzat exposicions per a la Fundació Miró i la Fundació La Caixa de Pensions. Membre de l'AELC, ha col·laborat a l'Avui i a El Mundo. El 2005 va guanyar el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia. Actualment és director del centre KRTU.
Taula de continguts |
[edita] Obres
[edita] Narrativa
- Groc, el ventríloc o La indignació de la veu, 1984
- Tràfic d'idees, 1986
- Porta d'aigua, 1989
- La desconeguda., 1997
- La dificultat, 1999
- Desglossari d'un avantguardista, 2000
- Els germans: retrats d'artistes, 2002
[edita] Poesia
- La poesia, és a dir la follia (amb Jaume Creus i del Castillo), 1975
- Sempre som afany, 1979
- Correspondències com conspiracions, 1982
- Biathànatos o L'elogi del suïcidi, 1982
- La dona és Mallarmé, 1982
- Père-Lachaise, 1982
- La llengua suspesa, 1986
- Àfrica, 1989
- Amor latent: ella era ell, 1990
- La descoberta, 1991
- L'art pot morir, 1993
- Europa, 1994
- Aqua et tempus, 1996
- Massa fosca (poesia 1978-2004), 2004
- Santa follia de ser càntic, 2005
[edita] Estudis literaris
- Les darreres tendències de la poesia catalana (1968-1979) (amb Josep Maria Sala i Valldaura), 1980
- L'escriptura sense llançadora, 1997
- La consola de Cadaqués o somni d'un fill putatiu, 2007
