Vers al·literatiu
De Viquipèdia
El vers al·literatiu és un vers que utilitza al·literació com a principal mètode per unificar les línies de la poesia, a diferència d'altres mètodes com la rima. Les tradicions de vers al·literatiu més estudiades són les que es troben en la literatura més antiga de moltes llengües germàniques.El vers aliteratiu, es troba en les obres literàries de l'antiga tradició germànica.L'èpica en anglès antic Beowulf, la majoria de la poesia anglo saxona, la Muspilli en antic alt alemany, el Heliand saxó antic i l'Edda poètica en nòrdic antic van ser escrites en vers al·literatiu.
El vers al·literatiu està també en molts altres idiomes, encara que molt poques vegades amb el rigor sistemàtic de les formes germàniques. Tant el Kalevala llengua finlandès com el Kalevipoeg en estonià utilitzen formes al·literatives derivades de la tradició popular. Els versos turcomans tradicionals també són aliteratius.
[edita] Orígens i carecterístiques comunes germaniques
Les formes poètiques es troben en molts idiomes germànics que no són idèntics però tenen similituds suficients per indicar un possible origen comú germànic. El nostre coneixement sobre això, es basa gairebé en eanàlisis de poesies supervivents.
Una suposició que tenim sobre la naturalesa del vers aliterativo la qual ve d'un poeta al·literatiu practicant Snorri Sturluson,que va fer l'Edda en prosa. Descriu patrons mètrics i instruments poètics utilitzats pels poetes ekldics a l'any 1200. La descripció de Snorri ha servit com a punt de partida pels estudiosos de reconstruir els mètodes al·literatius de nòrdic antic.Hi han diverses teories que s'han proposat, totes acompanyades de controvèrsia.
El vers aliteratiu s'ha trobat en un dels monuments més antics de la literatura germànica. Les banyes d'or de Gallehus, descobertes a Dinamarca i, probablement, de data del quart segle, té la següent inscripció rúnica en el prototip nòrdics:
x / x x x / x x / x / x x ek hlewagastir holtijar || horna tawidô ᛖᚲ ᚺᛚᛖᚹᚨᚷᚨᛊᛏᛁᛉ ᚺᛟᛚᛏᛁᛃᚨᛉ ᚺᛟᚱᚾᚨ ᛏᚨᚹᛁᛞᛟ Hlewagastir fill de Holtiri, vés a l'infern
La sol·licitud conté quatre síl·labes toniques, i les tres primeres són en al·literació /h/, essencialment té el mateix patró trobat en versos molt posteriors.
Originalment, tota la poesia al·literativa va ser composta i transmesa oralment, i molt es va perdre al pas del temps, ja que mai va quedar registrada per escrit. El grau que la redacció ha d'haver afectat a aquesta forma d'art verbal segueix sent objecte d'un debat. No obstant això, existeix una semblança entre els estudiosos en el fet de que el vers escrit conserva molts (alguns diuen, tots) els aspectes de la llengua parlada.
La al·literació combina naturalment amb les patrons prosaics de les llengues germàniques.També implica essencialment combinar síl·labes toniques de l'esquerra. Les llengües germàniques antigues comparteixen amb un patró prosódicos predominantment a l'esquerra, en altres paraules, la síl·laba tonica és sempre l'arrel sil·làbica de la paraula. Normalment, aquesta és sempre la primera síl·laba, amb l'excepció de paraules, en les qual l'arrel és precedida per un prefix àton. Les principals característiques del vers al·literatiu tradicional germànic són:
- Una línia llarga que es divideix a la meitat. Les meitats es coneixen també com versos o hemistíquis. El primer vers d'una línia es anomenat vers-a, i el segon vers-b.
- Una llarga pausa, o cesura, separa els versos.
- Cada vers té,generalment, dues síl·labes tòniques.
- La primera síl·laba tònica del vers-b ha de al·literar amb un o els dos del vers-a .
- La segona síl·laba tônica no al·litera amb els altres.
El patró de síl·labes àtones varia molt en les diferents tradicions al·iteratives de diverses llengues germàniques. Les normes per a aquests patrons segueixen sent controvertides i mal enteses.
La necessitat de trobar una paraula al·literant apropiada cofereix al vers aliteratiu altres característiques diferenciades. Els poetes aliteratius han creat un vocabulari especialitzat de sinònims que rares vegades s'utilitza en la prosa poètica i en diverses metàfores, s'ha anomenat kennings.
