Vågå
De Viquipèdia
Vågå és un municipi al comtat d'Oppland, Noruega.
[edita] Geografia
Fa frontera al nord pel municipi de Lesja, a l'est per Dovre i Sel, al sudest per Nord-Fron, al sud per Vang i Øystre Slidre, i a l'oest per Lom.
Es troba inmers en una regió muntanyosa, just al nord el Parc Nacional de Jotunheimen, a l'oest el Parc Nacional de Rondane i al sud les muntanyes Dovrefjell. El cim més alt és el Surtningsuen amb una alçada de 2.368 metres. Vågå inclou una carretera forestal a la part superior de Jetta (1618 metres) que proporciona una vista lliure tant de la vall de Gudbrandsdal com dels parcs nacionals circumdants.
El riu Otta comença en el municipi de Skjåk i flueix al llac Vågåvatnet. Sortint del Vågåvatnet a Vågåmo, continua el seu viatge a través del municipi Vågå anant cap a Ottadalen per trobar el Gudbrandsdalslågen a Otta, municipi de Sel.
Les àrees urbanes són Vågåmo i Lalm.
[edita] Història
El nom Vågå ve de vega (viatge) de l'antiga llengua nòrdica, doncs formava part d'una antiga ruta est-oest.
Vågå s'esmenta a l'Heimskringla (La Crònica dels Reis de Noruega) per Snorri Sturluson. El llibre explica que després que el rei Olaf es quedés unes quantes nits a Lesja, continuava cap al sud a través dels serrats a l'Ottadal, i el bonic llogarret que es troba als dos costats del riu Otta. El rei Olaf romania allà cinc dies, convocant els residents de Vågå, Lom, i Heidal a una reunió (ting). Se'ls hi va recomanar de convertir-se al cristianisme i donar els seus fills com ostatges, o veure com els seus habitatges s'encenien. Molts es sotmeteren a les seves demandes.
A Vågå hi ha la segona església medieval de fusta més vella del país, que es construïa al voltant del 1150 i originalment estava dedicada a Sant Pere. Es convertia en una església cruciforme el 1625; el portal obert i els taulons de paret són originals. Les dates de la font baptismal són de l'església original i un crucifix gòtic es del segle XIII.
El 1130 Ivar Gjesling era el propietari més antic conegut de Sandbu (just cap al nord de Vågåmo) a Vågå. Era també el legat del rei Magnus IV per a l'Oppland. La novel·lista Sigrid Undset creava la fictícia senyora Ragnfrid, muller de Lavrans, inspirant-se en Gjesling de Sandbu.
Els pagesos de Vågå participaven en l'atac reeixit contra tropes mercenàries escoceses que viatjaven per unir-se a les forces sueques el 1612. Les llegendes de la Batalla de Kringen encara s'expliquen avui en dia, incloent-hi la història de com la noia camperola Prillar-Guri atreia als escocesos a una emboscada tocant un tradicional corn.
Més de 150 cases al municipi estan catalogades com fites històriques.
