Unitats de mesura romanes
De Viquip??dia
Els romans pesaven, comptaven i mesuraven en lliures (pes = lliura), asos (tot = as), peus (dist??ncia = peu), tots dividits en dotze unitats (un as = dotze unciae). El sistema decimal havia prevalgut sobre el duodecimal, que no va desapar??ixer del tot. Sens dubte els romans van optar pel sistema decimal (fins i tot vigent avui) pels dits de les dues mans (un u ??s un dit, el cinc la m?? oberta i el deu les dues mans creuades, I-V-X). L'??s del sistema duodecimal pot tenir el seu origen als dotze cicles lunars.
Taula de continguts |
[edita] Mesures de superf??cie
Mesura de superf??cie era l' actus o acta geod??sica (equivalent al treball de mig dia) i el jugerum (de jugum = jou, que equivalia al treball d'un dia complet). Un actus era equivalent a 120 peus quadrats. Encara que te??ricament mesures de superf??cie eren m??s aviat mesures de treball.
[edita] Mesures de longitud
La mesura de longitud era el peu dividit en dotze parts. M??s tard per influ??ncia grega, es van canviar la unitats (persistint solament les de superf??cie) i el peu rom?? que era 24/ 25 parts del grec, va ser igualat a aquest. El peu va seguir dividit en dotze parts, per?? tamb?? es va introduir la divisi?? en quatre parts (palmus), i en setze polzades (digitus).
[edita] Pes
La mesura de pes era la lliura dividida en dotze parts. Els pesos es van posar tamb?? en concordan??a amb els grecs i quatre lliures romanes van passar a valer tres mines ??tiques.
[edita] Mesures de volum
Les mesures dels cossos b??sicament l??quids i tamb?? en alguns casos s??lids, eren:
- Modius ( 1 modius = 8, 754 litres).
- Semodii ( 0, 5 modius o 4, 377 litres).
- Congius ( 3 congius = 1 modius).
- Sextarius ( 16 sextarius = 1 modius o 1 sextarius = 0, 547 litres).
- Hemina (igual a mitg sextarius, ??s a dir 32 hemina = 1 modius; o 1 hemina = 0, 274 litres).
- Quartarii ( 64 quartarii = 1 modius; o 1 quartarii = 0, 137 litres)
- Acetabalum (un quart d'hemina ??s a dir 128 acetabalum = 1 modius o 1 acetabalum = 0, 068 litres).
- Cyathus ( 192 cyathus = 1 modius).
[edita] Unitat de compte
La unitat b??sica de compte era l'as dividit en dotze unces.
[edita] Monedes
Les monedes (desaparegudes progressivament la lliura de coure i a l'as de bronze, limitades a les fraccions) eren el denari (de plata) i el sexterci (de plata i tamb?? en bronze). Un denari era equivalent a deu asos i a quatre sextercis. Un sexterci era equivalent a 2, 5 asos i 0, 25 denaris. La moneda efectiva era la de plata amb una proporci?? de 0,84 de lliura, despr??s modificada per alguns Emperadors que van encunyar monedes amb un baix aliatge de plata. Per als comptes fraccion??ries existia la lliura de plata que es descomponia en:
- L'as greu (d'unes deu unces).
- El semis (mig as).
- El Trien (un ter?? d'as o quatre unces).
- El quadren (un quart d'as o tres unces).
Havien desaparegut de la circulaci?? el sextan (un sis?? d'as o dues unces) i l'un??a.
C??sar va establir el marc legal dels metalls admesos a la circulaci??, segons una relaci?? determinada: l'or, avaluat i rebut al pes; i la plata, apreciada segons el seu any. L'or tenia curs for????s en tot l'Imperi (C??sar ho va imposar). El denari circulava en diverses prov??ncies. Va fer encunyar una nova moneda d'or (el aureus) de valor igual a vint-i-cinc denaris o cent sextercis de plata. La moneda de plata tenia curs legal i predominant en tot l'Imperi. Les monedes de coure i bronze van persistir durant algun temps.
