Tres intermezzi per a piano
De Viquipèdia
Tres intermezzi per a piano, Op. 177, és una obra de Johannes Brahms escrita el 1892, un dels quatre últims grups de peces per a piano que componia inspirat per la seva estimada Clara Schumann.
Brahms solia utilitzar el terme intermezzo com una rúbrica sota la qual s'hi podia classificar tot allò que era capritxós o ardent. Els tres Intermezzi no exigeixen l'habilitat tècnica necessària per a realitzar molts dels seus anteriors treballs, però la seva musicalitat incisiva és suprema per a una comprensió pròpia d'aquestes miniatures musicals. El fet de que tots siguin marcats com Andante també representa un problema per al pianista, el qual ha d'investigar els detalls de cada peça i accentuar els elements que la contrasten.
Els va escriure l'estiu de 1892, l'any de la seva publicació. És un dels casos rars en els quals Brahms donava un títol específic per a un conjunt sencer de peces. Dos dels tres intermezzi s'estrenaven molt poc després de la seva creació: El primer el 18 de febrer de 1893, i el segon el 30 de gener del mateix any.
[edita] Moviments
- Andante moderato [5'03]
- Andante non troppo e con molto espressione [4'40]
- Andante con moto [6'17]
