Torres de Fals
De Viquipèdia
Les torres del castell, juntament amb l’antiga església parroquial, s’alcen, separades per un barranc, al vessant dret de la riera de Fonollosa.
Aquest castell servia de defensa d’un territori que formava el seu terme que comprenia la major part de l’actual terme de Fonollosa, llevat dels territoris nord-occidentals que comprenen les parròquies de Fonollosa i Camps.
El castell de Fals no era format per un sistema normal de la resta de castells, ja que té dues torres ben separades, una protegeix el conjunt d’edificacions entorn de l’església i l’altra des d’un altre punt contribueix a la defensa del lloc. Aquesta torre més llunyana té un mur atalussat que l’envolta, d’època moderna, ja que estava preparat per a les armes de foc i l’artilleria.
La situació del castell relativament enclotada feia necessària una torre de guaita, que es conserva pràcticament sencera al mas la Torra.
Aquest castell és documentat des del 995. De l’antic castell de l’alta edat mitjana, probablement, només en resta una torre situada dalt un pujol que domina la confluència d’una torrentera amb la riera de Fonollosa.
La forma de la planta d’aquesta torre és circular, encara que, com s’edevé en la major part d’aquestes torres rodones primerenques, és una mica deformada. Especialment la seva base és molt irregular; només a partir dels 3 m d’alçada la construcció comença a prendre la seva forma circular.
El diàmetre exterior de la torre és de 9 m i té una alçària d’uns 19,50m.
La segona torre, situada a migjorn de la primera, és una construcció també cilíndrica, d’estructura molt simple, que es dreça fins a uns 17,20 m d’alçada a partir d’un pla circular, que ve donat per un diàmetre extern de 9 m i per un altre d’intern que supera lleugerament els 4 m, la resta del quals confereix a les parets un gruix de 247 cm, mida que, en no haver-hi cap desgruixament, es fa constant a tot el llarg de la torre, amb la consegüent repetició dels diàmetres a tots els compartiments.
L'indret de les Torres de Fals és el marc que acull des de fa més de 30 anys, la representació del Pessebre Vivent del Bages.
