Teixit muscular

De Viquipèdia

El teixit muscular és el teixit responsable del moviment, tant dels moviments voluntaris com dels involuntaris. Està format per cèl·lules contràctils, anomenades fibres. La seva membrana s’anomena sarcolema; el citoplasma, sarcoplasma; el reticle endoplasmàtic, reticle sarcoplàsmic; i els mitocondris, sarcosomes. Prové del mesoderma, de cèl·lules mesenquimatoses que es diferencien en mioblasts.

Distingim dos tipus de teixit muscular, segons la seva estructura i funció: el teixit muscular estriat i el teixit muscular llis.

Múscul estriat:

• Esquelètic:
  • Cèl·lules cilíndriques, allargades i plurinucleades.
  • Estriacions transversals.
  • Contracció ràpida i enèrgica.
  • Contracció voluntària.

• Cardíac:
  • Cèl·lules allargades i ramificades
  • Té discs intercalars.
  • Contracció enèrgica, rítmica i involuntària.
  • Localització: A les parets del cor i a l’inici de les artèries pulmonars.

Múscul llis:

• Localització: vasos sanguinis, vísceres i dermis.
• Cèl·lules fusiformes amb nucli central.
• Sense estriacions transversals.
• Contracció lenta i involuntària.

[edita] Teixit muscular esquelètic

El teixi muscular esquelètic el trobem unit a l’os (als tendons)i a certs teixits tous com la llengua, el globus ocular. És de contracció ràpida i voluntària. És un múscul format per fascicles, cada un dels quals està format per fibres musculars. Una agrupació de fibres forma un feix que, unint-se amb altres feixos, forma el múscul:

miofilaments d’actina i miosina -> fibra (cèl·lula) -> feix -> múscul

Aquestes estructures es troben envoltades per capes de teixit connectiu: endomisi, perimisi i epimisi:

• L’endomisi està format per fibres de reticulina. Serveix bàsicament per al sosteniment i està molt vascularitzat. Envolta les fibres musculars.
• El perimisi és un teixit connectiu menys dens, per a la protecció de fascicles i el sosteniment de l’estructura. Envolta els fascicles/feixos.
• L’epimisi és un teixit connectiu dens irregular, amb moltes fibres, que serveix de protecció per a components musculars. Envolta el múscul en si.

Les fibres esquelètiques es tenyeixen bàsicament de rosa amb eosina, ja que aquesta tenyeix el seu sarcoplasma bastant acidòfil. Amb això es pot determinar que aquestes fibres ocupen tota la llargada del múscul. L'hematoxilina tenyeix els nuclis, ja que aquestes fibres són polinucleades i aquests nuclis tenen una disposició perifèrica.

[edita] Teixit muscular cardíac

Aquest tipus de múscul es localitza a les parets del cor, constituint el miocardi, i a les venes pulmonars en la seva zona més propera al cor. Aquestes fibres musculars presenten una contracció rítmica i espontània, involuntària. Algunes fibres cardíaques estan especialitzades en coordinar la contracció, que s’activa per una innervació autònoma, que pot procedir del sistema nerviós simpàtic o del parasimpàtic.

La mida de les fibres cardíaques és variable, però en general tenen un diàmetre d’uns 15μm una longitud d’uns 80 μm. Són estriades, igual que les esquelètiques. Les estries són degudes a que els filaments estan ordenats igual que en el múscul esquelètic, en sarcòmers, per tant, el mecanisme de la contracció és el mateix. Les fibres estan unides mitjançant discs intercalars, que formen com una escaleta:

• Porcions transversals: A la part de la unió hi ha desmosomes i fàscies adherents, que són iguals que les zònula adherents. Aquesta unió transversal és sempre al lloc que ocuparien els discs Z.
• Parts laterals: A la part longitudinal de la unió trobem unions comunicants, que permetran l’intercanvi d’ions entre les fibres.
• Els miofilaments s’enganxen a la fàscia (les proteïnes del disc Z. Si aquest disc està ocupat per proteïnes d’unió, s’enganxaran a elles. Sobretot s’enganxaran a l’actina α que hi ha a les unions.)

[edita] Múscul llis

Tots els tipus de múscul llis són de contracció involuntària. És una contracció lenta i de llarga durada. L’inici de la contracció és deguda al SNA (autònom), que pot ser simpàtic o parasimpàtic; a hormones o a condicions fisiològiques. La principal característica histològica és el fet que no presenta estries.