Tarondor de Góndor

De Viquipèdia

Tarondor (pronunciat Tar-òn-dor) va ser el vint-i-setè rei de Góndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien. No ha de ser confós amb el rei del Regne del Nord del mateix nom que havia viscut uns segles abans.

Tarondor va ser un dels membres de la família reial que va sobreviure a la Gran Plaga el 1636, durant la que van morir el rei Telemnar i els seus fills. Tarondor era fill de Minastan, germà del rei, i va heretar el tro de Góndor.

Com que va pujar al tro de molt jove, es va convertir en el Rei de Góndor que va ocupar el tro més temps.

Durant el seu regnat va intentar reconstruir Góndor de la guerra i la plaga que l'havien assotat. Grans extensions de territori havien quedat pràcticament deshabitades. Una de les seves decisions va ser traslladar la capital des d'Osguíliath fins a Minas Anor.

Va ser succeït pel seu fill Telumehtar el 1798.

Precedit per: Telemnar

Rei de Góndor 1636 T.E.-1798 T.E.

Succeït per: Telumehtar