Tar Palàntir

De Viquipèdia

Tar Palàntir (3035-3255 S.E.) va ser el vint-i-quatrè rei de Númenor (3177-3255), el regne dels edain enmig del mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien.

El pare de Tar Palàntir, el rei Ar-Gimilzôr, havia estat un ferm opositor als vàlar i als elfs. Però la seva mare Inzilbeth havia estat una amiga dels elfs i en secret havia transmés la cultura èlfica i les ensenyances dels vàlar al seu fill.

Quan, després de la mort del seu pare va pujar al tron, Númenor es trobava immersa en un període obscur. Des dels temps de Tar Atanamir tots els reis havien parlat contra els vàlar i les seves polítiques. Ell va intentar recuperar els antics cultes i tradicions, i a la seva mateixa coronació va substituir el seu nom en adûnaic (Ar-Inziladûn, que vol dir "Flor de l'Oest") i es va fer coronar amb un nom en quenya.

El nom Palàntir, significa "El que hi veu lluny", i l'escollí perquè ja preveia que Númenor estava condemnada. De fet, tot i que ell va tornar a tenir cura de l'Arbre Blanc i recuperà les antigues pràctiques, l'arrepentiment venia massa tard i la seva gent ja estava corrompuda. De fet, el seu mateix germà Gimilkhâd liderava el grup de "Els Homes del Rei", que volien continuar oposant-se a vàlars i elfs. Gimilkhâd s'oposà al seu germà tant obertament com gosà, i les tesis dels "Homes del Rei" tenien més acceptació entre els numenoreans que el retorn als orígens que propugnava Tar Palàntir.

Va morir a l'edat de 220 anys sense haver pogut convèncer al seu poble. La seva filla, Míriel, era la seva successora oficial i hauria hagut d'heretar el ceptre com a quarta reina de Númenor, però el seu nebot Ar-Pharazôn va usurpar el tro.