T'ou-kiue
De Viquipèdia
Els t'ou-kiue eren una horda turcomongola que al segle V eren vassalls dels joan-joan. La paraula T'ou-kiue era l'equivalent xinès del turc "Turküt" o simplement "Turc" (türk) que vol dir "fort" [1] i tenien com a tòtem al llop ja que l'ancestre mític hauria estat alletat per una lloba; l'ancestre dels turcs va tenir segons la llegenda deu fills. Al damunt del pal de les seves banderes els turcs posaven una lloba d'or.
Probablement eren descendents de grups xiongnu i vivien principalment al massis de l'Altai. Foren vassalls dels joan-joan i fidels aliats doncs el 546 van alertar de la revolta dels Tolös; en aquest moment el seu khan era T'ou-men (en xinès) més conegut per la seva transcripció de Bumin. Quan aquest va demanat la ma d'una princesa joan-joan li fou negada. Llavors Bumin es va aliar al Si Wei del nord-oest de la Xina que li van concedir la ma d'una princesa imperial xinesa (551). A la guerra que va seguir amb els joan-joan, els turcs van conquerir Mongòlia i els joan-joan es va haver de refugiar a la frontera de Xina i foren establerts com a vigilants a les marques frontereres. Bumin portava el títol de khan o kakhan que havia estat en us entre els joan-joan i era un títol mongol. Va establir la seva capital a l'alt Orkhon.
Bumin va morir el 552 i els seus dominis es van repartir entre els dos fills: Muhan (553-572) khan dels turcs que va dominar sobre les hordes orientals, i Istami, yabghu (príncep) supeditat a l'anterior, que va governar sobre les hordes occidentals.
Vegeu: Turcs occidentals i Turcs orientals
[edita] Referència
- ↑ Pelliot, L'origine de T'ou-kiue, nom xhinois dels Turcs, 1915
