Stellenbosch
De Viquip??dia
Stellenbosch ??s el segon assentament europeu m??s antic de Sud-??frica, despr??s de Ciutat del Cap, i est?? situada an la prov??ncia del Cap Occidental a aproximadament 50 quil??metres de dist??ncia al llarg dels marges del riu Eerste. La ciutat ??s coneguda com la Ciutat dels Roures o Eikestad en afrikaans a causa del gran nombre de roures que van ser plantats pel fundador per a adornar els carrers i hisendes.
La ciutat ??s seu de la Universitat de Stellenbosch. El Technopark ??s un parc corporatiu modern i complex d'investigaci?? situat en el costat sud de la ciutat prop del Camp de Golf de Stellenbosch. Es diu que Stellenbosch ??s el cor de la cultura afrikaner a causa del gran nombre d'acad??mics i estudiants que han viscut i han estudiat all??.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
La ciutat va ser fundada en 1679 pel governador de la Col??nia del Cap, Simon van der Stel, qui la va dir aix?? per ell mateix (Stellenbosch vol dir el "bosc de van der Stel"). Est?? situada a la vora del riu Eerste ("Primer Riu"), dit aix?? per ser el primer nou riu que hi va arribar i va seguir quan Jan van Riebeeck el va enviar de Ciutat del Cap en expedici?? sobre les planures del Cap per a explorar el territori cap al que ??s ara conegut com a Stellenbosch. Els neerlandesos eren experts en l'enginyeria hidr??ulica i van idear un sistema de solcs per a dirigir l'aigua del riu Eerste des dels voltants del carrer Thibault per la ciutat al llarg del Carrer van Riebeeck fins a la carrer Mill on s'hi va erigir un mol??. La ciutat va cr??ixer tan r??pidament que es va aconseguir autoritats locals independents en 1682 i la seu d'un magistrat amb jurisdicci?? de m??s de 25.000 quil??metres quadrats en 1685.
Poc despr??s que els primers pobladors arribessin, sobretot els hugonots francesos, van ser-hi plantats ra??ms a les valls f??rtils dels voltants de Stellenbosch i aviat es va convertir en el centre de la ind??stria vitivin??cola sud-africana. La primera escola havia estat oberta en 1683 per?? l'educaci?? en la ciutat va comen??ar de deb?? en 1859 amb l'obertura d'un seminari de l'Esgl??sia Reformada holandesa i un gimn??s que conegut com het Stellenbossche Gymnasium va ser establert en 1866. En 1874 alguns membres de les classes m??s altes van fer el Col??legi Victoria i despr??s en 1918 la Universitat de Stellenbosch. En 1909 un antic alumne de l'escola, Paul Roos, el capit?? del primer equip anomenat Springboks, va ser convidat a convertir-se en el sis?? rector de l'escola. Va romandre com rector fins a 1940. En el seu retir el nom de l'escola va ser canviat al de Gimn??s Paul Roos. ==Poblaci??== [ [Imatge:StellenboschPleinStreet.jpg|thumb|right]] Stellenbosch t?? una poblaci?? d'al voltant 90.000 habitants (any 2000), sense comptar els estudiants. Aquesta estimaci?? est?? basada en residents formalment domiciliats. Com a tal est?? gaireb?? segurament subestimada, en tant la regi?? Stellenbosch tamb?? inclou diversos assentaments informals.
[edita] Vitivinicultura
Les valls Stellenbosch, Paarl i Franschhoek formen les Terres del Vi del Cap (Cape Winelands), la m??s gran de les dues principals regions vitivin??coles de Sud-??frica. La ind??stria vitivin??cola sud-africana produ??x aproximadament 1.000.000.000 de litres de vi anyalment. Stellenbosch ??s l'empla??ament primari per a la viticultura i la investigaci?? en viticultura. El professor Perold va ser el primer Professor de la Viticultura en la Universitat Stellenbosch. La ruta de vi de Stellenbosch, establerta en 1971 ??s una destinaci?? tur??stica important.
L'??rea t?? un clima de tipus mediterrani, amb estius calents, hiverns frescs i cels clars i assolellats. Est?? al comen??ament de les del plec de les muntanyes del Cap, que han creat un s??l favorable a les vinyes. Els ra??ms s??n conreades principalment per al vi, no com ra??ms de taula.
[edita] La Universitat de Stellenbosch
La Universitat de Stellenbosch ??s una de les principals universitats de Sud-??frica. Aquesta instituci?? t?? una rica hist??ria que es remunta fins a 1863 i t?? 10 facultats, entre elles Enginyeria, Ci??ncia i Arts. La Universitat t?? actualment 25.000 estudiants aproximadament. Encara que l'idioma oficial de la universitat sigui l'afrikaans, la major part de cursos de postgrau s??n impartits en angl??s.
[edita] Llista de suburbis
- Arbeidslus
- Brandwacht
- Cloetesville
- Dalsig
- De Zalze
- Dennesig
- Die Boord, abans Rhodes Fruit Farms
- Die Rant
- Idas Valley
- Jamestown
- Karendal
- Krigeville
- Kayamandi
- Welbedaght
- La Colline
- Mostertsdrift
- Onderpapegaaiberg, abans Vo??ltjiesdorp
- Paradyskloof
- Plankenberg
- Rozendal
- Simonswyk
- Techno Park
- Tennantville
- Town central
- Uniepark
- Universiteitsoord
- Welgevonden