Spinologia
De Viquipèdia
Podeu ajudar a millorar aquest article afegint les citacions apropiades. És necessari per poder verificar, neutralitzar o editar i ampliar l'article. En cas contrari s'haurà d'eliminar del text posat en qüestió.
La spinologia és una tècnica manual que treballa específicament sobre la columna vertebral amb l'objectiu d'alliberar-la de desajustos vertebrals i millorar el benestar general de la persona [1].
Mitjançant l'aplicació d'una tècnica pròpia, suau i específica, la spinologia contribueix a mantenir la dinàmica natural pròpia de la columna vertebral, alliberant-la dels desajustos que s'hi produeixen per causes de diversa naturalesa: física o emocional.
La spinologia té com a objectiu ajudar a les persones a expressar i gaudir millor de la seva vitalitat i del seu potencial, sense tractar cap malaltia o patologia. La spinologia no busca cap efecte terapèutic específic. Per tant, la tècnica s’aplica sense fins terapèutics i, en aquest sentit, la spinologia no es considera una activitat sanitària. [2]
El mecanisme d’intervenció de la spinologia no es manipulatiu. Un cop localitzada la vèrtebra desajustada mitjançant la palpació muscular, el spinologista tan sols la mobilitza suaument, sempre dins el rang de mobilitat actiu existent i propi de cada regió de la columna, i d'acord amb les possibilitats del cos del receptor/a. En cap cas es treballen o manipulen subluxacions vertebrals (que s'entenen com una condició clínica), ni es realitzen mobilitzacions forçades. Sempre es treballa amb el receptor o receptora i mai en contra d'ell o ella.
La spinologia considera que l'alliberament dels desajustos vertebrals té un efecte directe sobre el sistema nerviós central i el conjunt de nervis perifèrics eferents i aferents de la columna, proporcionant una millora en la transmissió dels impulsos nerviosos i, en conseqüència, en les capacitats d'autoregulació i d'autorecuperació del propi organisme (homeostasi).
Els desajustos vertebrals i els seus efectes poden ser presents durant anys sense que la persona en sigui conscient. Només mitjançant l'ajustament periòdic la persona pren consciència dels canvis que es produeixen en el seu cos.
Taula de continguts |
[edita] Terminologia, filosofia i model de treball
Desajustament vertebral: condició en la qual una vèrtebra no manté una dinàmica natural de moviment d'acord amb la seva disposició natural pròpia en el conjunt de la columna. És dir, el cos no controla adequadament el moviment i la posició natural de la vèrtebra. Aquesta condició pot influir directament en el flux d'informació que es trasmet des de i cap al sistema nerviós central. Un desajustament vertebral no s'entén, en cap cas, com un bloqueig (condició traumàtica que implica una pèrdua de la mobilitat efectiva), o com una manca determinada d'alineació física en relació amb un determinat patró anatòmic o estàndard que pugui ser diagnosticat mitjançant mètodes clínics.
Spinologista: practicant de spinologia.
Tècnica de la spinologia: grup de tècniques manuals que pot aplicar l'spinologista per facilitar la correció dels desajustos vertebrals.
Readaptació vertebral: acció portada a terme pel propi organisme al acoblar la vèrtebra a la seva posició natural després de la facilitació manual per part de l'spinologista.
En spinologia es parla de manteniment, en tant l'objectiu és cercar el benestar general de la persona ajudant-la a mantenir la dinàmica natural de la columna vertebral, sense tractar directament cap malaltia o patologia. Per tant, la tècnica s’aplica sense fins terapèutics i en aquest sentit la spinologia no es considera una activitat sanitària.
La spinologia remarca el fet de que els desajustos vertebrals són:
• Negatius. Àtès que es manté una limitació en l'eix vertebral, que pot alterar el funcionament del sistema nerviós central i condicionar la qualitat de vida i la capacitat d'expressar el màxim de la persona.
• Acumulatius. Els desajustos poden generar un estrès acumulatiu a diferents nivells fisiològics i, en conseqüència, també emocionals.
• Sense dolors. La persona sovint no percep l’existència de desajustos al no manifestar-se senyals o canvis immediats.
[edita] Components metodològics propis: teòrics i pràctics
La base del sistema de treball de la spinologia es la pròpia capacitat de l’organisme per tractar de buscar solucions als seus propis problemes i mantenir una vitalitat òptima de forma permanent. En presencia d’un desajust vertebral, l’organisme activa un mecanisme que intenta corregir-lo mitjançat la musculatura paravertebral profunda: la miotasis o reflex miotàtic.
Mètode Vertebraille:
És el mètode que utilitza la spinologia per localitzar i analitzar els desajustos vertebrals. Esta basat en el concepte de fisiològic de la miotasis o reflex miotàtic. En presencia d’un desajust vertebral, els muscles paravertebrals profunds es comencen a contraure de manera repetitiva, per ordre del sistema nerviós central, amb la finalitat de corregir-lo i portar a la vèrtebra a la seva dinàmica natural pròpia.
L'spinologista utilitza la palpació comparativa d’aquests muscles i aplica, posteriorment, la tècnica de readaptació vertebral.
En la spinologia s’utilitzen només les mans com eines de treball així com una taula d'ajustament específica, que permet al receptor/a col·locar-se còmodament i disposar el cos per a l'aplicació de la tècnica. No es treballa amb cap tipus d’instrumentació ni per a la localització i anàlisi del desajust ni tampoc per a l’aplicació dels mètodes de readaptació.
Aplicació pràctica i d’integració dels coneixements i habilitats:
Avaluació. En la primera visita, l'spinologista recopila totes les dades d’interès i de seguretat en la fitxa del receptor.
Orientació. L'spinologista sempre informa l’usuari del concepte i la metodologia de la spinologia.
Procés d'aplicació de la tècnica.
La tècnica de la spinologia segueix 4 passes:
1 - Vertebraille o localització del desajust vertebral mitjançant palpació de la musculatura implicada en la condició del desajust.
2 - Aplicació de la tècnica per la readaptació: Tècnica específica de la spinologia per a la zona cervical, zona dorsal i zona lumbo-sacra.
3 - Verificació: Vertebraille per a la comprovació de la readaptació vertebral produida.
4 - Planificació: Determinar la freqüència inicial de treball i de seguiment del receptor/a.
[edita] Matèries i àmbits d'estudi de la spinologia
La spinologia és una professió reconeguda i regulada pel Govern de la Generalitat de Catalunya a través del Decret 31/2007, de 30 de gener, pel qual es regulen les condicions per a l’exercici de determinades teràpies naturals.
En la Guia d'avaluació de les competències, elaborada per l'Institut d'Estudis de la Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, es defineixen les matèries que han de contenir els estudis de la professió, que són les següents.
Matèries generals:
• Anatomia (embriologia, osteologia, artrologia i miologia de la columna vertebral). • Anatomia del sistema nerviós i del sistema endocrí. • Anatomia general. • Fisiologia general. • Fisiologia ( sistema nerviós, sistema endocrí, sistema músculoesquelètic). • Homeòstasi i Bioquímica general. • Patologia de la columna vertebral i del sistema nerviós.
Matèries específiques:
• Biodinàmica espinal. • Neurodinàmica del desajust vertebral.
Coneixements i estudis propis:
• Filosofia
• Tècnica del Vertebraille
• Tècnica d'ajustament
• Practorium (pràctiques tutelades amb receptors externs)
[edita] Processos atesos més sovint
La spinologia no cerca ni el diagnòstic ni el tractament de patologies. A l’usuari sempre se li explica que l’actuació de l'spinologista té l'objectiu d'ajudar-lo a mantenir el cos lliure de desajustos vertebrals tot el temps que ell vulgui. Es un mètode de manteniment per a millorar el benestar general.
Processos no atesos:
A mes de les contraindicacions generals de les practiques manuals, la spinologia no està indicada en presència d'osteoporosi, artrosi avançada, espondilolistesi (la zona), espondilitis anquilopoiètica (la zona), malaltia de Paget, osteopènia, neoplàsies d’ossos i d’articulacions, tumors ossis i hèrnies de disc.
