Siginolf I Montefeltro

De Viquipèdia

Siginolf I Montefeltro (Sighinolfo conegut per Nolfo) (1290-1364) fou fill de Frederic I Montefeltro.

El 1323 va ser aclamat senyor (comte) d'Urbino. El 1326 fou podestà de Fabriano. El 1327 l'emperador li va donar la investidura de Pistoia però no la va ocupar. L'abril del 1333 fou capità de l'exèrcit del Papa. Va ocupar el comtat de Montefeltro entrant a San Leo el 1338 com a comte de Montefeltro i Urbino. El 1340 fou senyor de San Marino que va conservar fins el juny de 1355. El 1341 fou capità del poble de Pisa i capità general del seu exèrcit; el 1348 fou capità general del exèrcit de Venècia i el mateix any fou nomenat vicari imperial del comtat d'Urbino. El 1351 fou nomenat capità general del exèrcit de Milà. El 1352 fou senyor (amb el títol de governador i conservador) de Cagli que va conservar fins el 1354 en que en fou expulsat pel legat del Papa, el cardenal Albornoz, però el 12 de juliol de 1355 fou nomenat vicari pontifici perpetu d'Urbino, San Leo (Montefeltro) i Cagli. Em fou expulsat altra cop pel cardenal Albornoz el 1359. Fou podestà de Siena el 1357 i capità general del seu exèrcit el 1358.

Va morir el 1364. Es va casar amb la filla de Cantuccio Gabrielli, senyor de Gubbio. Va deixar un fill anomenat Frederic II Paolo Novello Montefeltro.