Sext Empíric

De Viquipèdia

Sext Empíric va ser un metge i filòsof en el segle II DC. Va escriure obres diferents en grec antic.

[edita] Vida

El poc que se sap de la seva vida és a través de Diògenes Laerci. Segons ell, Sext Empiríc va editar els seus textes entre 180 i 200 DC; de les seves pròpies paraules, es dedueix que havia estat a Alexandria i Atenes.

[edita] Obres

Sext Empíric és l'últim membre d'una escola escèptica, iniciada per Pirró d'Elis, que ens n'ha deixat escrits. En total, ens queden tres textes seus:

• Πυρρωνείαι ὑποτυπώσεις (pyrrhoneíai hypotypôseis); Esboç de l'Escepticisme pirronià, tres llibres. És una descripció de les bases de la teoria escèptica segons Pirró d'Elis.
• πρὸς μαθηματικούς (pros mathematikús; adversus mathematicos (Contra els matemàtics o Contra els científics), sis llibres.
• πρὸς δογματικούς (pros dogmatikús); Contra els dogmàtics, cinc llibres.

Sabem que havien existit dues obres més, que s'han perdut: ἰατρικά ὑπομνήματα (iatriká hypomnémata; observacions mèdiques) i περὶ ψυχῆς ὑπομνήματα (perí psychês hypomnémata; observacions sobre l'ànima).

Segons Sext Empíric, l'escèptic es diferencia del dogmàtic (que creu d'haver trobat la veritat: Aristòtil, Estoics i epicureisme) i del dogmàtic negatiu (que creu que no és possible de trobar la veritat: Acadèmia Nova) per ser el buscador de la veritat. En el procés de buscar-la, s'adona que es pot contrarestar qualsevol opinió amb una opinió d'igual força argumentària: dins de l'aigua el rem sembla doblat, mentres que fora sembla totalment recte - com podem saber com és en realitat? La resposta de l'escèptic és que sembla que no es pot saber i, llavors, s'abté de qualsevol judici (epoché). Com no li molestarà més aquesta qüestió, l'ànima mantindrà tranquil⋅la: es troba en l'estat de l'ataraxia).

Tanmateix, no formula la tesi que qualsevol saber és impossible (a diferència de l'escepticisme modern); ho viu en el procés de contrarestar opinions diferents. Així doncs, es pot descriure el pirronisme com a mètode, però no com a teoria. No obstant, és difícil saber fins a quin punt Sext Empíric ha de ser considerat un defensor del pirronsime i de Pirró mateix, o bé un escèptic que fa innovacions sobre les teories originals d'aquest.

Sext Empiríc va aplicar aquest mètode a gairebé tots els àmbits de saber del seu temps; així, la seva obra és un compendi negatiu del saber del segle II DC i una important font històrica. Durant l'edat mitjana, la seva obra va ser oblidada fins la recuperació en el segle XVI. Els seus llibres van tenir una influència profunda sobre Montaigne.

[edita] Bibliografia

• Sexto Empírico (1993), Esbozos pirrónicos, Madrid: Editorial Gredos. ISBN 9788424916138.
• — (1997), Contra los profesores, Obra completa (en preparación). Madrid: Editorial Gredos. ISBN 9788424918651.

1. (1997) Volumen I: Contra los profesores: libros I-VI, Madrid: Editorial Gredos. ISBN 9788424918668.

• Sexti Empirici Adversus mathematicos, hoc est, adversus eos qui profitentur disciplinas, Gentiano Herveto Aurelio interprete, Parisiis, M. Javenem, 1569 (Vicifons).