Sauromates
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Sauromates (desambiguació)». |
Els sauromates (Sauromatae, Σαυρομάται) fou un poble que vivia al sud-oest d 'Ucraïna al nord de la ciutat d'Olbiòpolis, i que probablement fou el poble que va originar el nom de sàrmates. La forma sauromates apareix a Heròdot, però els romans ho van convertir en sàrmates. Els grecs de la mar Negra van agafar el nom dels escites, i probablement la forma sàrmata era per influencia de la llengua dels getes. Plini diu que els sàrmates i els sauromates eren el mateix poble (“Sarmatae, Graecis Sauromatae”). Els grecs van continuar escrivint sauromates mentre els romans van adoptar sàrmates. Els sauromates ocupaven el país anomenat "la marca" (Λάξις) paraula tècnica més que nom regional que limitava al sud i oest amb el Tanais i el Palus Maeotis i s'estenia cap al nord on hi havia una segona "marca" habitada pels budins.
Els sauromates son esmentats a les guerres de Darios I el gran, i llavors eren aliats dels escites juntament amb els gelons i budins, mentre agathyrsis, neuri, androphagi, melanchlaeni i tauri actuaven pel seu compte.
Els sauromates parlaven un dialecte escita. Les dones no es podien casar fins que havien matat a un enemic.
